Després de veure la cantada mundialista del porter anglès, és moment de parlar del bell art de cantar... CASTELLS.
Un to de veu indicat, ritme, paraules claus i precises, motivació, algun toc de comicitat, complicitat i lideratge. Molt tòpic, no? Pero què bonic que sembla i com de punyeteru és aconseguir integrar la veu del jefe perque formi part intrínseca de la idiosincràcia del castell i colla. A tot això, li podem sumar que hi ha caps de colla que no veuen o no volen veure el que passa. O hi ha caps de colla que pujen i el marron corre a compte d'un altre potser menys versat en tals menesters... A partir d'aquí, podem entrar a analitzar expressions folclòriques, onomatopèies que ja formen part del nostre costumari popular, gesticulacions diverses i actituts curioses. Les diferents modalitats de canatr castells són:
EL BEL DEL CANTOR: el que tenim tots més present. El "BEEEEEEE BEEEEEEE" que indica quan es carrega el castell. Claríssimament, no és un adverbi sino un "apreteu el cul i espabil, CABRES I CABRONS"
EL MOTIVADOR INTEL·LIGENT: és allò del "PAREU-LO QUE VA BÉ". Una expressió que la canalleta desitja escoltar per pujar i baixar amb gran serenor. Una frase que val més que cent paperines de txutxes.
L'INTERIORITZADOR: quan el cap de colla parla per sí mateix. Va cantant el castell i narrant-lo amb un to de veu baixet i jo diria que molt baixet. Hi sortiria guanyant al començament del castell amb un "JA US APANYAREU VALTROS, TXONS" Tota semblança amb la realitat és pura coincidència.
EL FLEMÀTIC: jo això ho vaig veure d'una colla on el francès és la llengua habitual. Després d'un meritori 2d6, el cap de colla baixa la vista a terra, comença a donar toms al voltant de la pinya tot aplaudint tranquilament, cara seriosa i sense mirar-se la descarregada. Se'n diu saber estar.
EL QUE REFORÇA LES SEVES ARRELS: qui no ha fet la broma del "AUVENGA" o "ASPAREU-SU LUS SISENG" per una banda, o la cantarella típica que sembla que vagi més dirigida al grup dels castors del cau, o al més estrambòtic "CANYA CANYA" Una canya al costellam.
EL TXUPON: de càmara. El que puja al balcó de l'ajuntament i en la seva versió més desfassada, el que puja damunt del folre. És un remei contra l'afonia?
LA PERVERSIÓ: els que califiquen a les petitones com a boniques, precioses o ratetes. Hi estem avesats, per aquí.
EL CANTOR MUT: el colmo de tot líder. Quan el que veus allà dalt no t'agrada gens i et deixa esmaperdut. Quan crides al crio que baixi i passa de tú. Agafes aire i et disposes a batre el récord mundial d'apnea.
EL CAPO APM: tira d'expressions del tipus "HO HAVEU VIST" o "AL LORO" En moments de gran txibarri, utilitza "ESTO ES EL BRONX"
Encoratjo al respectable a posar més tipus i subtipus de cantaires amb camisa, ja que la faixa acostuma a brillar per la seva absència, en aquestos casos.
PD: és suficient de moment aquest post/tonteria pels del PILARDEVUIT? Au venga venga
(0) Comments