
PD: apliqueu-ho a d'altres bèsties pretèrites tipus Bruce Springsteen o Rolling Stones.
JA HE PONTIFICAT


I aquí estic, amb el meu dry martini... les olivetes... tan relaxat. Llàstima que hagi aparegut del seu cau profund un escarabat famèlic, lleig, desagradable, fent rodolar una bola de merda tan grossa que per poc no l'engulleix a ell també. Flop, cap al forat!!! Crec que m'hi posaré una mica d'alfàbrega, a la copa.
"Three measures of Gordon's, one of vodka, half a measure of Kina Lillet. Shake it very well until it's ice-cold, then add a large thin slice of lemon peel. Got it?"
Un dia va declarar: "Reconozco que no soy un santo, que me gusta la noche y que las ganas de juerga no me las quita ni mi madre. Sé que soy un irresponsable y un mal profesional, y puede que esté desaprovechando la oportunidad de mi vida. Lo sé, pero tengo una tontería en el coco: no me gusta tomarme el fútbol como un trabajo. Si lo hiciera no sería yo. Sólo juego por divertirme". GRAN. Tema apart són els nombrosos fills que se li atribueixen. Ens ho poden imaginar...
Sabieu que al 1984 el Càdis CF va baixar a 2a i el Barça va estar a punt de fitxar-lo? ULL. El van arribar a prendre a una gira pels USA i allí van coincidir ell i El Diego. El Pelusa sempre ha dit que Mágico González era millor jugador que ell. De fet, qui dominava millor "la culebrita" (mantenir la pilota damunt el peu i fer un quiebro en l'aire) era el Mágico. Aquí tenim una prova gràfica de la participació de Mágico en la gira.
I perquè no va acabar fitxant? El van advertir que al Barça tenia que ser molt més disciplinat. En aquesta gira americana, es va disparar l'alarma antiincendis de l'hotel on passaven la nit, i van sortir tots fora menys el salvadoreny. Estava a l'habitació amb una amiga recitant als millors poetes de la generació del 27. I Menotti allà fora "fumando espero"
Prenc la paraula dels nostres responsables ja que han posat la data dels primers castells de 8 ratllats. 24 de juny St. Joan. I abans, tenim un cap de setmana complert actuant a Reus i BCN on hauriem d'estrenar "un 2d7". Que sembla que no és "el 2d7". Per desengreixar, oi? O sigui... arriben corbes.
Corbes com les de l'ascensió que teniu aquí al costat. La mítica ascensió a l'Alpe d'Huez amb les seves arxifamoses 21 corbes (diuen, perque jo en compto més...) que normalment marquen la història de tot Tour que passa per allà.
Doncs bé. Carlos Sastre (per si no ho sabieu, l'últim guanyador del Tour de France, cunyat del difunt i magnífic escalador Chava Jiménez) és un corredor atípic. Amb una força de voluntat poc comú dintre el pilot. No és un ciclista explossiu. Prefereix iniciar les ascensions estudiant el ritme més adient al seu estat de forma/capacitats. Moltes vegades rere el grup principal, sempre amb cara de lleuger patiment. Quan hi han tarrascades fortes, sempre arriba per darrere al tran-tran, com se sol dir. Costa molt tenir la sang freda i la mentalitat per estar a l'alçada dels favorits veient com t'agafen uns metres i després saber dossificar-te per arribar a agafar-los i fins hi tot estar en millors condicions als quilòmetres finals. Aquest és Carlus Sastre i aquesta sembla la tàctica (amb el sofriment que implica) que han volgut aplicar els que manen a Sta Anna.
Ara, si mirem l'esplèndida foto, veurem un primer tram fins un petit nucli urbà. És el que acabem de passar de temporada castellera, on les principals colles doncs han fet el que s'esperava d'elles i han posat la directa (segurament amb menys alegria que en anteriors edicions) i on els Xiquets, que venen engripats i amb algun genoll pelat (encara que de tant en tant ens txupem les polles amigablement, són "ginolls" pelats per les caigudes de l'any passat, OK?) doncs les estem passant putes putes, i veiem com se'ns escapen i el treball és de coco per superar la crisi. A partir d'aquí, ningú ho sap, i APEL·LO A L'ESPERIT D'AQUEST CICLISTA. O sigui, un segon tram (el principal) fins l'altre petit nucli (torno a parlar de la foto) que és la posada en marxa d'aquests castells abans de festes majors, on ens hem de començar a retrobar amb millors sensacions, començarem a posar la punteta per lubricar l'assuntu, on la pissarreta on posen la ventatja respecte els que persegueixes ha d'anar baixant de güarismes, on comences a notar l'alè esperituós dels bojos que corren al teu costat animan-te amb les banderes i disfraços en qüestió (DE L'ATLETIC DE MADRID? CRESPO?) I per fi, el tram final i definitiu. Aquí només sé que ho hem de fer bé. Que podem anar desbocats, segur. Que podrem atrapar i passar als que anaven davant, nusé... Depèn de la ventatja agafada en els quilòmetres inicials.
Hi veig l'inconvenient de que enguany no ampliem calendari tardorenc (de moment) quan féia més falta que mai. O sigui, ampliar quilometratge d'ascensió. Bueno va... Ens avituallem?
VARIACIONS POSSIBLES:


Només tornant de l'actuació de GRÀCIA, vaig notar un moment de treva. El "random" de l'MP3 enxufat al cotxe (ho sé, comença a fotre fàstic la meva pijeria) va anar a parar per atzar a un tema dels Manel l'"estribillu" del qual fa "I A VEGADES ENS ENSORTIM, I A VEGADES ENS ENSORTIM" Profecia? Tot i les meves insistents crítiques per manca d'ambició (pobre Roger, li tinc massa confiança) me'n faig càrrec de la situació. Estic convençut que la calor actuarà com un beneït balsam a Santa Anna. Que tornarem a trobar el camí per gestionar brillantment els escassos pero valiosíssims recursos humans de què disposem.
Encara que diuen que pròximament han de baixar les temperatures...