U2 TRES PICAPARET...AMB EL CAP BEN FORT

Farà uns mesos vaig rebre una trucada de ma cosina sòcia del Barça. Havia estat agraciada amb vàries reserves d'entrades pel concert de U2. Que si volia anar-hi. (GRÀCIES RALA) Li vaig respondre amb celeritat que no, sent lleial als meus "elevats" ideals. Després de penjar teléfon, vaig obrir una llauneta de cervesa i vaig estar mitja hora de rellotge pensant-m'ho millor. No hi va haver manera. La meva caparroneria comença a tenir nivells força preocupants.

Sóc dels que odio al grup irlandès desde fa quasi 10 anys (per descomptat que n'hi ha més com jo...espero) Odi precedit per la més absoluta devoció en els meus anys més mossos. Reafirmada amb la sorprenent i novedosa etapa "Achtung Baby-Zooropa-POP" amb reverses cap aquest últim. I a partir d'aquí... xiulet de vent emmig del no-res. Com diu el seu últim pastix...NO LINE ON THE HORIZON. Amb l'agravant de que s'han trastocat totalment. El messianisme grandiloqüent que pateix el cantant de les postures, fa panteixar. La parafernàlia de gran espectacle, contrasta amb l'oenegisme que ens volen colar a cada entrevista o concert. Si realment teniu ganes de treballar per la causa, la Fundació Vicenç Ferrer us acollirà amb els braços oberts i unes sandàlies i túniques de la vostra talla. El diumenge abans dels concerts a BCN, La 2 al programa "En portada" (crec) va oferir un reportatge dels 4 pajarus a Fez en ple rodatge d'un videoclip, on va quedar claríssim que estan en el planeta Namak. Tot el que dèien semblava d'una trascendència imprescindible. Parlaven mirant cap a l'infinit. Tot eren tonteries metafòriques del que representava el grup, actuar en directe, les noves cançons, la superficialitat del diner, puajpuajpuaj . ES CLAR, NO VA FALTAR ALLÒ DE LA RELACIÓ AMOR- ODI. OH. SEGUR QUE HAVIEN VIST FA POC "LA NOCHE DEL CAZADOR". De moment no he trobat per la xarxa el reportatge en qüestió. Si algú va veure'l, que hi digui la seva, perlamordedéuhermós.

Pero com que a mi aquests tius m'agradaven molt, doncs m'assaltaven grans contradiccions. L'espectacle va ser immens i m'ho vaig perdre. Pero què em vaig perdre? Una parafernàlia més protagonista que les cançons i els cançoners. Una estructura monstruosa digna de la Guerra de los Mundos, amb unes pantalles circulars hig-tech, un escenari semi-giratori per enfervorir les masses...No sigui que les noves cançons refredin l'ambient. I per rematar l'assuntu, una conexió en directe amb l'estació espaial aquella. Va fer Bono simultàniament alguna posse tipus Superguerrer de l'Espai? Cony!!! Josep Maria Bachs ja va fer algo semblant al "3 i l'Astròleg" fent aparèixer pel plató al cometa Halley de tant en tant.

Va, provaré tirant de repertori. Trempa escoltar com toquen WHERE THE STREETS... 20 anys més tard, quan ja els hi ha passat la vena èpica juvenil? O UNFORGETTABLE FIRE? O la sobrevalorada SUNDAY BLOODY SUNDAY? Us agradaria tornar a escoltar a Johnny Rotten envellit i acomodat, bramant el GOD SAVE THE QUEEN, sense aquells ulls desorbitats a punt d'escopir al respectable? Segur que la principal missió dels assitents era això: escoltar els temes de tota la vida estassiats per la puresa del directe. Doncs missió complerta. Poseu els discs d'estudi i disfrutareu molt més. Poseu BOY, o la cara B de THE JOSHUA TREE i al·lucineu. Ja no són els mateixos. I on està la que per mi és la millor cançó que han fet mai? STAY!!!!!!!!!! O MISTERIOUS WAYS!!! En seriu, estan megalòmanament perduts.

PD: apliqueu-ho a d'altres bèsties pretèrites tipus Bruce Springsteen o Rolling Stones.

JA HE PONTIFICAT

SHAKEN, NOT STIRRED

O MAX MIX d'estiu. Ara que ja he sortit victoriós d'un llarg litigi amb Toni Peret i Jose Maria Castells per utilitzar el nom de tan afamat pupurri... Pero bé, deixem els esfereidors beats italo-vuitanteros per ocasions més efusives. Ja que l'època és època d'apoltronament en exclusives butaques de vímet, nits plàcides amb lleugers rumors marins, envoltat d'espelmetes, una cambrera amb pareo servint còctels lubrificants... Si algú coneix un establiment amb les característiques anteriors , que no tanqui terrasseta a les 2:00 i que no estigui a les Pitiuses, que m'ho faci saber...

Al que anavem... CASTELLS... Ja em perdonareu pero estic seguint simultàniament l'emissió del nou "Toc de gralla" i pot sortir-me una redacció més entrebancada del compte.

Cap de setmana realment calent (per catxondo) entre Fòrum i Rambla Vella. Uns perque es veu que continuen estassiats enmig de tanta multitut, i altres perque passen de cagar-se en déu i sa mare, a passar el rosari com la més fervorosa de les feligreses. O sia, ja ens ho creiem TOT. Som dignes d'estudi, la viritat. Algun satèl·lit que estava present en la tarda serrallenca va resumir-ho amb franca cara d'incredulitat: "Pero si estaveu tan fotuts..." Això ho assaborirem amb una cerveseta, en clar homenatge als companys del barri mariner. ANEM AL BAR ANEM AL BAR.

Una mica més avall... piquen fort. Pero no tan fort, es veu, com predeien per St. Joan certs estaments periodístics de l'entorn. Res res. Tranquilitat. Que si s'acava baixant marxa, tot s'arregla amb un efectiu gir traient cert mèrit al castell més important del rival. Comparem graus de veterania entre el 3d8 lila i el 3d8 ratllat??? Això només es pot assaborir amb un calimotxo, companys. I amb tintorro de tetabreak, molt millor/pitjor.

Pero s'ha de preparar la coctelera, eh? Les actuacions de Terrassa, Altafulla, Torre, Mataró, etc... abans d'entrar en època santmaginenca/santfelixenca (avui estic generós posant la barreta...) fa que la cosa es presenti exhuberant. S'han de provar els daikiris, caipirinhas, mojitos, cosmopolitans, bloody marys, negronis i manhattans... Uns més dolços que altres, uns més secs que altres... Tots diferents, cada un al seu moment... Per cert, avui a lamalla.net he descobert un nou terme per designar la trileta en versió borinot: TRIGRISA. Agafat amb pinses, podriem dir... A mi em sona més a nom de cóctel.

I aquí estic, amb el meu dry martini... les olivetes... tan relaxat. Llàstima que hagi aparegut del seu cau profund un escarabat famèlic, lleig, desagradable, fent rodolar una bola de merda tan grossa que per poc no l'engulleix a ell també. Flop, cap al forat!!! Crec que m'hi posaré una mica d'alfàbrega, a la copa.

"Three measures of Gordon's, one of vodka, half a measure of Kina Lillet. Shake it very well until it's ice-cold, then add a large thin slice of lemon peel. Got it?"

UNA TONTERIA EN EL COCO

Tot va començar en l'immens i entranyable Mundial 82 del Naranjito. S'hi va classificar la selecció d'El Salvador, per primera i única vegada, encapçalada per la seva estrella Jorge Alberto González Barillas (anomenat "el Mago") Aquell equip va perdre els 3 partits de la fase de grup (una d'elles va ser per 10-1 contra la "potentíssima" Hongria) i va protagonitzar alguna tangana per entre mig per acabar d'amenitzar la cosa. Pero "el Mago" va causar tal sensació que va sortir escollit entre l'11 ideal del campionat. El PSG va posar el punt de mira sobre aquest increïble salvadoreny... i ja hi vam ser!

El dia de la presentació, no va aparèixer perque es va acollonir davant la seriositat francesa. Es va posar el Càdis a tiru, va escoltar unes quantes txirigotes, i no va dubtar-ho ni un moment. Li van canviar el nom pel de Mágico González (a Andalusia es porta molt canviar els noms d'esportistes extrangers, p.e. Rafaé per Dasaev, Manolín per McMinn o Pepe per...Hadzibegic) i va ser allà on es va forjar el mite de futbolista i fiestero (fifty-fifty) Alternava actuacions memorables amb no menys destacables ausències o faltes d'indisciplina. Li agradava consumir el seu talent i la seva carrera diluïda entre glaçons de gel. Se li permetia tot perque al Carranza no havien vist mai un futbol semblant. Es va fer íntim amic de Camarón de la Isla, un altre geni aficionat a passar les nits desvetllat (no rumiant, precisament) Havia partits en que arribava 5 minuts abans de començar, sense haver dormit després d'alguna monumental farra, i l'entrenador l'enviava a la suplència. Pero ui. L'afició gaditana començava protestar perque sortís i l'entrenador havia de cedir davant la monumental bronca. El club va haver d'encarregar a un empleat que es dediqués a despertar-lo cada dia a certa hora abans de l'entrenament.

Un dia va declarar: "Reconozco que no soy un santo, que me gusta la noche y que las ganas de juerga no me las quita ni mi madre. Sé que soy un irresponsable y un mal profesional, y puede que esté desaprovechando la oportunidad de mi vida. Lo sé, pero tengo una tontería en el coco: no me gusta tomarme el fútbol como un trabajo. Si lo hiciera no sería yo. Sólo juego por divertirme". GRAN. Tema apart són els nombrosos fills que se li atribueixen. Ens ho poden imaginar...

Sabieu que al 1984 el Càdis CF va baixar a 2a i el Barça va estar a punt de fitxar-lo? ULL. El van arribar a prendre a una gira pels USA i allí van coincidir ell i El Diego. El Pelusa sempre ha dit que Mágico González era millor jugador que ell. De fet, qui dominava millor "la culebrita" (mantenir la pilota damunt el peu i fer un quiebro en l'aire) era el Mágico. Aquí tenim una prova gràfica de la participació de Mágico en la gira.

I perquè no va acabar fitxant? El van advertir que al Barça tenia que ser molt més disciplinat. En aquesta gira americana, es va disparar l'alarma antiincendis de l'hotel on passaven la nit, i van sortir tots fora menys el salvadoreny. Estava a l'habitació amb una amiga recitant als millors poetes de la generació del 27. I Menotti allà fora "fumando espero"

CARLOS SASTRE ÉS EL NOSTRE HOME

AQUEST POST ÉS UN REFREGIT CICLISME-CASTELLS.

Intento fer un símil optimista entre la nostra trajectòria 2009 (la dels Xiquets) i la capacitat d'aquest ciclista que anomeno al títol, per sobreposar-se a les dificultats inicials i agafar un ritme adient per aparèixer amb veritables opcions de victòria en els moments claus de la cursa.

Prenc la paraula dels nostres responsables ja que han posat la data dels primers castells de 8 ratllats. 24 de juny St. Joan. I abans, tenim un cap de setmana complert actuant a Reus i BCN on hauriem d'estrenar "un 2d7". Que sembla que no és "el 2d7". Per desengreixar, oi? O sigui... arriben corbes.

Corbes com les de l'ascensió que teniu aquí al costat. La mítica ascensió a l'Alpe d'Huez amb les seves arxifamoses 21 corbes (diuen, perque jo en compto més...) que normalment marquen la història de tot Tour que passa per allà.

Doncs bé. Carlos Sastre (per si no ho sabieu, l'últim guanyador del Tour de France, cunyat del difunt i magnífic escalador Chava Jiménez) és un corredor atípic. Amb una força de voluntat poc comú dintre el pilot. No és un ciclista explossiu. Prefereix iniciar les ascensions estudiant el ritme més adient al seu estat de forma/capacitats. Moltes vegades rere el grup principal, sempre amb cara de lleuger patiment. Quan hi han tarrascades fortes, sempre arriba per darrere al tran-tran, com se sol dir. Costa molt tenir la sang freda i la mentalitat per estar a l'alçada dels favorits veient com t'agafen uns metres i després saber dossificar-te per arribar a agafar-los i fins hi tot estar en millors condicions als quilòmetres finals. Aquest és Carlus Sastre i aquesta sembla la tàctica (amb el sofriment que implica) que han volgut aplicar els que manen a Sta Anna.

Ara, si mirem l'esplèndida foto, veurem un primer tram fins un petit nucli urbà. És el que acabem de passar de temporada castellera, on les principals colles doncs han fet el que s'esperava d'elles i han posat la directa (segurament amb menys alegria que en anteriors edicions) i on els Xiquets, que venen engripats i amb algun genoll pelat (encara que de tant en tant ens txupem les polles amigablement, són "ginolls" pelats per les caigudes de l'any passat, OK?) doncs les estem passant putes putes, i veiem com se'ns escapen i el treball és de coco per superar la crisi. A partir d'aquí, ningú ho sap, i APEL·LO A L'ESPERIT D'AQUEST CICLISTA. O sigui, un segon tram (el principal) fins l'altre petit nucli (torno a parlar de la foto) que és la posada en marxa d'aquests castells abans de festes majors, on ens hem de començar a retrobar amb millors sensacions, començarem a posar la punteta per lubricar l'assuntu, on la pissarreta on posen la ventatja respecte els que persegueixes ha d'anar baixant de güarismes, on comences a notar l'alè esperituós dels bojos que corren al teu costat animan-te amb les banderes i disfraços en qüestió (DE L'ATLETIC DE MADRID? CRESPO?) I per fi, el tram final i definitiu. Aquí només sé que ho hem de fer bé. Que podem anar desbocats, segur. Que podrem atrapar i passar als que anaven davant, nusé... Depèn de la ventatja agafada en els quilòmetres inicials.

Hi veig l'inconvenient de que enguany no ampliem calendari tardorenc (de moment) quan féia més falta que mai. O sigui, ampliar quilometratge d'ascensió. Bueno va... Ens avituallem?

VARIACIONS POSSIBLES:

• Enguany participa un crack anomenat Contador. DIFÍCIL. Ep! Pero al seu equip hi té una pedreta anomenada Armstrong. INTERESSANT. Apliquem un altre símil als castells.
• Sastre, procura que no et pillin amb un positiu d'EPO de 5ª generació. M'esgarriaries el post.

AQUEST FORMATGE HA D'ESTAR DE PUTA MARE

És el Double Gloucester. Anglès. Dur. Consistent.

Sabeu perquè és famós aquest formatge?

En aquesta setmana de grans aconteixements esportius (la final de Roma, il Giro, Roland Garros...) hi destaca especialment el Cooper's Hill Cheese-Rolling and Wake. Ja? Sí, gent. Aquella animalada que fan a Anglaterra rodant pendent avall darrere un formatge (el formatge) Realment una mina pels programes de zapping.

Doncs la barrabassada aquesta es fa cada primavera al Cooper's Hill ("condado" de Gloucestershire) per celebrar nosesapquè. En serio. Es té constància dels prop de 200 anys de la tradició, pero ningú sap del cert el seu sentit o significat. En principi, la cosa consistia en agafar el formatget mentre rodolaves, i llavors guanyaves=t'emportaves la peça a casa. FANTÀSTIC!!!. Es veu que el formatge es deixava anar uns segons després que tothom es llencés a autoimmolar-se, pero la picaresca es va anar perfeccionant al llarg del temps, i es va decidir llençar-lo 1 segon abans que tothom. Com que el quesito pot agafar velocitats de 110 km/h, agafar-lo desde darrera és pura SciFi, i ara guanya qui arriva primer a baix (sencer o sense cintura) Trobem varies anècdotes en el temps, com l'any 97 en que el formatge va impactar allà baix contre el respectable amb més d'un ensurt, o l'any 2005 que es van quedar sense ambulàncies degut a la magnitut de la tregèdia (MESUENAMESUENA, no per lo de la tragèdia, sino per la falta d'ambulàncies) Peasso estadístiques eh? Aquí l'element clau és el pub "The Cheese Rollers" que es troba a prop d'allà. Els valents que volen baixar aprofiten per embrutar-se com les guilles, i els que ja han baixat i necessiten xarop reparador, ja ho saben...

Aquí l'edició 2009. Hi trobarem autèntics especialistes, alguns que es disfrassen d'una manera impresentable i/o inexplicable (veureu el del cap del caball...) monumentals col·lisions i uns safadors a la línia d'arribada que s'ho passen de putíssima mare. Reconec que la cursa femenina em fa una especial gràcia. Oju oju.

Ja em perdonareu, pero hi ha pinyacus que els trobo...ESPECTACULARS. Heu vist com reboten?

ATAJASOLACES, DESBARATADOR I ESGARRIACRIES

Tots ells sinònims del que en "castellano" seria "aguafiestas".

Peasso actuació a El Morell, no? I què contents que estem ara amb la canalla. Ja estan aquí!!! No se si imaginar-me dient la frase en qüestió a la nena de Poltergeist o a lo puto Gussilús.

Que quedi clar que no pretenc atacar a l'estat actual de la qualitat/quantitat de la nostra canalla ni als que estan treballant en aquest apartat. La meva crítica va dirigit als que s'han emocionat en excés per la solvència amb que la canalla va executar els castells de l'altre dia. Per mi, l'acció més adhient per qualsevol matalasser després dels pilars de comiat havia de ser: treure's la faixa i al mateix moment sospirar com a clara mostra d'alleujament. Per varis motius. Per el normal desenvolupament dels castells per la part de dalt, perque havien acabat les ganes d'assajar de la colla que ens acompanyava (home, ens van demanar una quarta ronda i no era qüestió de provocar una crisi institucional entre 2 entitats ben avingudes desde temps immemorials) i per la generossitat del mossèn del poble ja que gràcies a ell vam poder gaudir del microclima morellenc (segons Pedro Ortega) en aquelles hores de màxima exposició solar. Va quedar clar qui mana aquí???? Entre ronda i ronda (entra tercera i quarta, em refereixo) doncs el tema estrella amb el gran dels Guim era "Quina és la tècnica correcta per lligar-se les espardenyes de pagès" ? O sigui. Jo sempre me les lligo així... de l'altra manera (mitjançant demostració) és de maricona... Trobo bastant genial que l'Enric hagi identificat de manera maricona o no-maricona les modalitats de lligar espardenyes. El que dèia. JA ESTAN AQUIIIIII.

Al tema, doncs. Amb la canalla s'està treballant espectacularment bé i sembla que no tindrem problemes. Encara més. Sembla que pot ser de les millors fornades ratllades. Fins aquí correcte. Pero... com és que hem tingut problemes de la magnitut de la qual "no quiero acordarme"? El que ens ha passat no és propi d'una colla del nostre nivell. EP! Assumeixo part de culpa per la poca implicació de la majoria a l'hora d'executar la busca i captura d'aquests petits i preuats éssers. O de mantenir-los. No respondré a la pregunta, sobretot perque cadascú exposarà un motiu diferent. O no. I perquè alguns estan tant contents, ara? Doncs perque venim d'una situació bastant fosca. Pero sius-plau. Mire'm-ho en termes absoluts (els relatius aquí poden sonar a excusa) Que no haguessim hagut de fer aquesta actuació el primer dia a la Plaça del Rei? Sí cony, la mateixa que "ells" utilitzaran per substituir a la Confluència de l'Esperidió per celebrar algo. Perdoneu el tradicional lapsus (the others lapsus) Un 5d7 a meitats de maig és motiu de jòia? I un pilar de 5? Si així ho creieu, fotuts estem. Esperem als resultats que de debó ens fan somriure. Tenim un juny desèrtic que es farà llarg. Calma.

Buenu. I ara? Esteu tranquils amb l'actuació de diumege a Granollers? Granollers. A 1 hora de viatge. Tema escabrós, i en època de pretemporada... Tan de bo no, pero... a que pot ser un drama pel nombre de camises? NO NOMÉS DE CANALLA VIU EL MATALASSER, podriem dir. Torneu a la realitat els que somieu castells rient en excés, i si no, ja acabo i callo.

Em fa molt poca GRÀCIA

• La més que probable multa per excés de velocitat, ja que un servidor es va encantar a l'hora de sortir de casa.
• Les poques camises ratllades a la diada de diumenge.


• Per extensió, la imatge donada per la colla.


• El fet de que hi hagi gent que es plantegi que potser no hauriem d'agafar aquest tipus de diades.


• La patxorra de la matalasserada i la facilitat de trobar activitats alternatives en diumenges amb diades poc engrescadores
• Que el tema estrella sigui el de com canviar aquesta dinàmica autodestructiva
• El 4d6 amb l'agulla


• El no-pilar de 5

• Per extensió al quadrat, la imatge donada per la colla.

• Els problemes amb la canalla

• Els problemes amb la gent de tronc

• Els problemes amb la (poca) gent de pinya

• Tal com va anar el diumenge

• O sigui, actuació per oblidar (encara que hagués pogut ser pitjor), la festa infantil que vaig haver de txupar-me per la tarda, i el gol del Vilareal en temps de descompte.

Només tornant de l'actuació de GRÀCIA, vaig notar un moment de treva. El "random" de l'MP3 enxufat al cotxe (ho sé, comença a fotre fàstic la meva pijeria) va anar a parar per atzar a un tema dels Manel l'"estribillu" del qual fa "I A VEGADES ENS ENSORTIM, I A VEGADES ENS ENSORTIM" Profecia? Tot i les meves insistents crítiques per manca d'ambició (pobre Roger, li tinc massa confiança) me'n faig càrrec de la situació. Estic convençut que la calor actuarà com un beneït balsam a Santa Anna. Que tornarem a trobar el camí per gestionar brillantment els escassos pero valiosíssims recursos humans de què disposem.

Encara que diuen que pròximament han de baixar les temperatures...