NO NOMÉS DE RATLLES VIU EL MATALASSER

Per a temps convulsos, la distensió no té preu. En aquesta setmana on ja ara podem vislumbrar forces estats catàrtics (pilarets de la Mercè i tot això) què millor que sortir-nos de guió i parlar de personatjes que estan en la memòria col·lectiva de tothom (sempre que aquest tothom sigui algú amb una edat més apropiada per seguir les diferents exposicions fotogràfiques enlloc d'estar a les tantes de la nit per places i carrers amb un barrilet penjat del coll) Després del post del Mágico González, aquí va una mena de segona part de la meva particular llista de: PERSONATJES DE CULTE (llegeixis amb la veu del caçador de bolets)

Si heu parat atenció a la foto adjunta, veureu a un dels ciclistes més carismàtics dels 80, el petitó Vicente Belda. Pero no, error. L'home de qui toca parlar és d'aquell de l'esquerra que tan desvergonyidament aconsegueix xupar càmara. L'home del bigoti. Jo, si hagués d'erigir un olimp de les figures més carismàtiques del ciclisme (pel que fa a la meva joventut) doncs posaria a Hinault, Perico i Jaime Mir, que és el nom de l'home anunci més famós de la història televisiva. I realment la seva funció, encara que semblés una altra, era la d'anunciar a la casa que li pagava. Perque ell semblava que fos l'assistent més ràpid del mundillo, pero si ho pareu a pensar, no sempre guanyaven corredors de l'equip de qui lluïa maillot (TEKA) pero ell...PAM... allà a portar l'ampolla i tovalloleta encara que el vencedor fos del Huesitos o el Colchones Dormilon. Per tant, d'assistent dels corredors del seu equip, resderesderes. I ull no volguessis treure-li quota de pantalla, perque el pàiu es liava a cops i empentes per acabar només ell, entrevistador i entrevistat. Pero no voldria que us quedessiu amb una mala impressió de l'home, ja que aquest codi ètic formava part del seu ofici. Diuen que era (és, vaja) un tiu encantador, simpàtic a més no poder, i amb una qualitat per les relacions públiques fora del comú. La seva carrera "esportiva" trancorregué en equips de gran reputació com poden ser el Kas, Teka o Festina, i últimament encara se'l pot veure als seus 80 anys (vaja, jo el vaig veure ahir mateix darrere el guanyador de l'etapa de Sierra Nevada tot mirant a l'infinit) amb els colors de l'Andalucia-Cajasur. Infalible, l'home. Pero a aquestes alçades ja sabeu que tot gran personatje té cops amagats. El seu és...

EL CINEMA, en la seves accepcions més glamouroses, em fa l'efecte. Investigant (peasso recerca) he pogut apreciar que ha treballat en peces cinematogràfiques del calibre de "Chicas de alquiler", "Los bingueros" (què dir d'aquesta magna obra), "La basura está en el ático", "Las que empiezan a los quince años", "Makarras connection", "Nunca en horas de clase" o la que deu ser la seva millor actuació i es deu trobar com peix a l'aigua, perque el "guinyu" és antològic, "Mi serpiente multicolor".

En definitiva... Sempre a punt per ensenyar bigoti.

PD(com no): la marca Teka va enfonsar la seva reputació irremisiblement quan prescindint dels serveis d'aquest bon home, es posa a patrocinar a un equip balompedístic del reino.

PD2: a la colla dels Xiquets tenim algun que altre personatje que li va a la par pel que fa a txupar càmara (encara que sense bigoti)

PD3: OUR TIME IS NOW per si no havia quedat clar