NO NOMÉS DE RATLLES VIU EL MATALASSER

Comencem a tenir la perspectiva adequada que requereix un anàlisi profund de l'actuació 20S. I sóc conscient que pot semblar precipitat no esperar a SantaTecla, pero és que la intensitat dels fets, la dura prova psicològica (extrema, diria jo)presentada ahir i la sensació d'estar vivint un moment històric pel que fa a la crescuda de camises i d'ambicions castelleres, fa que lo d'ahir quedi en les retines ratllades per sempre més com el dia catàrtic en que vam començar a ser grans de veritat sense assolir objectius, en que les vam passar putes i a la nit ja voliem treure'ns collarins per atacar StaTecla, i en que un 3d9f carregat (atenció!) ens va saber a poc.

I és que a les primeres de canvi ja estavem lluitant ferotjement contra inclemències imprevistes. El nostre tronc de 3 té la indestructibilitat estretament lligada a la seva exclussivitat pel que fa a l'aliniació, i és allà on la mala llet es va cebar amb naltros. I llavors va aparèixer un altre cop "ése extraño elemento" matalasser... Aquell canvi megaimprovisat sobre el qual ningú (amb un mínim de coneixement del context i dels protagonistes) tenia cap dubte de que seria exitós. El SergiFeijoo no pujava ni assajava des del 2002, pero era la solució perfecte per suplir al David. Un casteller d'aquells de "quien tuvo retuvo", i evidentment que no va fallar a la colla (ara falta veure si la Blanca no irromp a StaAnna dimecres matí amb un katana a les mans, amenassant a tot cristu amb camisa ratllada) Un d'aquells puntassos castellers per emmarcar, digne de ser recordat en pròxims llibres que recullin anècdotes castelleres sucoses. Precisament, un que acava de publicar-n'he un, va encoratjar-me exposant la seva convicció de que aquests "canvis matalassers èpics d'última hora" sempre acaven sortint bé (devia estar pensant amb la dupla Aix/Piju que van entrar a última hora en el 3d9f del 07?) I de fet, el canvi va funcionar, pero aquí va ser precísament quan es va veure que el dia aniria tort per molt que ens hi esforcessim. Per tant, ahir havia massa factors en contra. Òstia de 3d9f i 5 peus desmontats.

A més, el sistema de rondes ens va anar complicant la feina. Jo li veig un puntillo de mala llet, al sistemilla. Diguessim que agafa una mena de vida pròpia que va premiant als que van bé i va castigant als que no tant, amb llargues i ansioses esperes. Potser un replantejament en aquest sentit milloraria la diada. O sigui, en diades de "gran format" potser li falta el sentit que té en altres tipus de diades com StMagí, en la qual, la participació de colles petites fa que hi hagi menys grans peus desmontats i allà sí que és útil per donar agilitat a la funció.

Per últim, el repte del 4d9f... Bé, els assajos han sigut més que correctes, la il·lusió era aquesta, i el plantejament era l'adequat. Ara... ja que es comenta que d'aquesta actuació treurem grans lliçons, jo plantejo el tema del nostre esperit combatiu. És evident de que ens va la marxa i que la rivalitat comporta algun cop actuar d'aquesta manera, pero reflexionem quants cops ha funcionat sense que l'actuació vagi rodada. Pensem quan un intent d'aquests ha repercutit beneficiosament en un futur immediat o a mig termini. I tinguem clar que créixer a partir de certs nivells, és fer-ho a petit-grans passets. Tot això és a "toru" passat, ho sé. Aquí no hi ha retrets cap a ningú i jo mateix assumeixo que també un servidor ha caigut en aquest parany. Fer aquell 4d9f després de 8 peus de castells de 9, totalment extenuats i psicològicament aturdits, doncs desde fora la colla, la veritat és que sorprèn. Pensem quines colles estan capacitades per enfrontar-se a tal barbaritat. La tècnica va obrar segons lo demanat per la colla. Molt bé. Pero potser que la colla reflexioni sobre el que s'ha de demanar i el que no segons els esdeveniments.

I ja està. Ja hi tornem a ser. Colpejats i entumits toca sobreposar-nos. I d'això sí que en sabem un tros. I quan en sapiguem un tros de lo altre, i no ens surtin les cartes més dolentes (només demano que no ens surtin les més dolentes, fixeu-vos) ja estarà fet. I serà cosa sèria. A que ja estem convençuts de que aviat hi arribarem?

PD (de tota la vida): només pel fet de plantejar-nos castells de 9 pel 23, fa que m'estigui quedant acollonido.

PD2: immensos Feijoo i Piju. Ho has tornat a fer, tros de cabró. Avui segur que la coca amb xocolata te l'has currat amb més passió que mai.

PD3: queda pendent la foto de l'Altafulla Power Matalasserensis Ampliat i Millorat de Llarg. POCA BROMA