Farà uns mesos vaig rebre una trucada de ma cosina sòcia del Barça. Havia estat agraciada amb vàries reserves d'entrades pel concert de U2. Que si volia anar-hi. (GRÀCIES RALA) Li vaig respondre amb celeritat que no, sent lleial als meus "elevats" ideals. Després de penjar teléfon, vaig obrir una llauneta de cervesa i vaig estar mitja hora de rellotge pensant-m'ho millor. No hi va haver manera. La meva caparroneria comença a tenir nivells força preocupants.
Sóc dels que odio al grup irlandès desde fa quasi 10 anys (per descomptat que n'hi ha més com jo...espero) Odi precedit per la més absoluta devoció en els meus anys més mossos. Reafirmada amb la sorprenent i novedosa etapa "Achtung Baby-Zooropa-POP" amb reverses cap aquest últim. I a partir d'aquí... xiulet de vent emmig del no-res. Com diu el seu últim pastix...NO LINE ON THE HORIZON. Amb l'agravant de que s'han trastocat totalment. El messianisme grandiloqüent que pateix el cantant de les postures, fa panteixar. La parafernàlia de gran espectacle, contrasta amb l'oenegisme que ens volen colar a cada entrevista o concert. Si realment teniu ganes de treballar per la causa, la Fundació Vicenç Ferrer us acollirà amb els braços oberts i unes sandàlies i túniques de la vostra talla. El diumenge abans dels concerts a BCN, La 2 al programa "En portada" (crec) va oferir un reportatge dels 4 pajarus a Fez en ple rodatge d'un videoclip, on va quedar claríssim que estan en el planeta Namak. Tot el que dèien semblava d'una trascendència imprescindible. Parlaven mirant cap a l'infinit. Tot eren tonteries metafòriques del que representava el grup, actuar en directe, les noves cançons, la superficialitat del diner, puajpuajpuaj . ES CLAR, NO VA FALTAR ALLÒ DE LA RELACIÓ AMOR- ODI. OH. SEGUR QUE HAVIEN VIST FA POC "LA NOCHE DEL CAZADOR". De moment no he trobat per la xarxa el reportatge en qüestió. Si algú va veure'l, que hi digui la seva, perlamordedéuhermós.
Pero com que a mi aquests tius m'agradaven molt, doncs m'assaltaven grans contradiccions. L'espectacle va ser immens i m'ho vaig perdre. Pero què em vaig perdre? Una parafernàlia més protagonista que les cançons i els cançoners. Una estructura monstruosa digna de la Guerra de los Mundos, amb unes pantalles circulars hig-tech, un escenari semi-giratori per enfervorir les masses...No sigui que les noves cançons refredin l'ambient. I per rematar l'assuntu, una conexió en directe amb l'estació espaial aquella. Va fer Bono simultàniament alguna posse tipus Superguerrer de l'Espai? Cony!!! Josep Maria Bachs ja va fer algo semblant al "3 i l'Astròleg" fent aparèixer pel plató al cometa Halley de tant en tant.
Va, provaré tirant de repertori. Trempa escoltar com toquen WHERE THE STREETS... 20 anys més tard, quan ja els hi ha passat la vena èpica juvenil? O UNFORGETTABLE FIRE? O la sobrevalorada SUNDAY BLOODY SUNDAY? Us agradaria tornar a escoltar a Johnny Rotten envellit i acomodat, bramant el GOD SAVE THE QUEEN, sense aquells ulls desorbitats a punt d'escopir al respectable? Segur que la principal missió dels assitents era això: escoltar els temes de tota la vida estassiats per la puresa del directe. Doncs missió complerta. Poseu els discs d'estudi i disfrutareu molt més. Poseu BOY, o la cara B de THE JOSHUA TREE i al·lucineu. Ja no són els mateixos. I on està la que per mi és la millor cançó que han fet mai? STAY!!!!!!!!!! O MISTERIOUS WAYS!!! En seriu, estan megalòmanament perduts.
PD: apliqueu-ho a d'altres bèsties pretèrites tipus Bruce Springsteen o Rolling Stones.
JA HE PONTIFICAT
D'acord amb moltes de les coses que dius, amb la diferència que a mi realment mai m'han agradat gaire... Dec ser una de les poques persones que creu que la seva millor cançó és "Desire", justament perquè no sona a U2... Ok, a banda de "One". Justament una de les coses que no m'agrada d'ells és que el messianisme i la megalomania l'han tinguda sempre (només cal pensar en tot el projecte "Rattle & Hum", que d'altra banda és un disc molt divertit), l'única diferència és que ara se la poden permetre en plan "nous rics"...
Tot i això, com a no-fan d'U2 que reconeix que tenen algunes molt bones cançons, el pitjor és la sobreexposició mediàtica a què se'ns ha sotmés, amb el tonto de Manel Fuentes entrevisant-los. I això només és parcialment imputable a ells, no en tenen (tota) la culpa.
Guillermo Soler
PD: Suposo que no fiques a l'amic Young entre les bèsties pretèrites...
Neil Young és una bèstia atemporal. Sempre treu bons discs. A l'escenari només es dedica a tocar i cantar sense donar lliçons de moralina. I els temes intimistes els transforma en autèntiques bacanals grunge que et deixen ESMAPERDUT.
Només una coincidència. També es va posar una samarreta del Barça, pero ho va fer abans que Bono. Li devien dir: Fes-ho que a Neil li va anar bé"
El Knopfler, trnacant motllos, i anant conta corrent, es va posar la de l'Espanyol l'any 92...quins temps! ;-) Tens moooolta rao en quasi tot el q dius. De fet amb el Knopfler passa quelcom semblant quan ha d'anar de gira. Em refereixo a si ha de tocar o no les mítiques cançons de Dire Striais o s'ha de dedicar més al que ha tret en solitari. Jo em sento afortunat pq m'agrada el que ha tocat en solitari i també el que va fer amb DS. Per tant sempre gaudeixo dels seus concerts, q per cert, cada cop s'assemblen menys a una nau espacial i més a la terrassa de la travi. Salut!
No voldria obrir un debat paral·lel, pero el cas Dire Straits-Mark Knopfler mereix un post/estudi molt més consciençut.
M'ESTÀS POSANT A PROVA?
Seria un debat interessantíssim i prou enriquidor ;-)
No penso encetar tal debat ja que les meves postures en aquest tema són extremadament radicals.
Sort pel Quadru.
Osti Eloi, ja m'he cagat a les calces! Millor q no l'encetem doncs...
Sort per "Vigílies"...jijiji (prengui's en to sarcàstic) ;-)
Ens veiem els dos dies.
Com que reserves amb Pop???
Òstia Huguet. Sempre t'ho prens pel costat equivocat. Si no vull debatre el tema, no és per prevenir-te a tu, sino per evitar-me segons quines erupcions cutànies després de llegir segons què.
Per cert, un comentari sarcàstic perd la seva funció i efecte si va seguit d'una rialla.
Eloi: Tampoc no cal exagerar, que Neil Young sempre treu discos bons... buf, del 92 cap aquí no és que ens hagi deixat gaire cosa remarcable...
I, certament, obrir el tema Dire Straits és temible. N'hi ha que encara diuen que Mark Knopfler és el millor guitarrista rock!!! Tot i que també és cert que, al contrari d'U2, sembla que amb l'edat va reduint el component espectacle-MTV i es concentra en allò purament musical.
Lo Guille
Ja l'ha encetat Lo Guille...nchtsss ;-)
No tinc el coneixements musicals pertinents ni tinc els coneixements de guitarra necessaris per poder fer una afirmació com la q fas o la contrària. El que sí q puc afirmar és q el q em fa sentir el so de la guitarra del Knopfler no m'ho fa sentir cap més guitarra del món mundial. He dit.
FORA D'AQUÍ, FORA!!!
(en broma i clar to sarcàstic sense rialletes)
Poca sensibilitat....aissss
Si tinc una estona, aquesta tarda miraré de penjar al meu blog un parell o tres de tema q potsser us poden fer canviar d'opinió. Apa...fins després.
Us he penjat "mitja" peça, però ja n'hauríeu de tenir prou per fer acte de contricció ;-).
Tard, ja ho sé. Tard! Però m'has tocat la fibra tres vegades.
1r. Jo si que aniria a veure el Rotten cantant el God save the queen...i em posaria entre els salvatges que saltarien, s'empenyerien i escupirien (és un dels homenatges a la meva adolescència que hem falten doncs ja he vist al ray manzareck tocant Light my fire en directe).
2n. Tot i ser seguidor del bruce per la meva estimadíssima parella, he de dir que el Bruce es passa tres hores seguides tocant ( one, two, three, for! It's raining......).
3r. Per què sempre surten els Rolling quan es parla del Bruce, o d'U2. Heu sentit alguna vegada parlar per iniciativa pròpia a un fan dels Rolling comparant-los amb The Boss o U2. sencillament, perquè després de The Doors, són els millors.
Apa!