NO NOMÉS DE RATLLES VIU EL MATALASSER

O MAX MIX d'estiu. Ara que ja he sortit victoriós d'un llarg litigi amb Toni Peret i Jose Maria Castells per utilitzar el nom de tan afamat pupurri... Pero bé, deixem els esfereidors beats italo-vuitanteros per ocasions més efusives. Ja que l'època és època d'apoltronament en exclusives butaques de vímet, nits plàcides amb lleugers rumors marins, envoltat d'espelmetes, una cambrera amb pareo servint còctels lubrificants... Si algú coneix un establiment amb les característiques anteriors , que no tanqui terrasseta a les 2:00 i que no estigui a les Pitiuses, que m'ho faci saber...

Al que anavem... CASTELLS... Ja em perdonareu pero estic seguint simultàniament l'emissió del nou "Toc de gralla" i pot sortir-me una redacció més entrebancada del compte.

Cap de setmana realment calent (per catxondo) entre Fòrum i Rambla Vella. Uns perque es veu que continuen estassiats enmig de tanta multitut, i altres perque passen de cagar-se en déu i sa mare, a passar el rosari com la més fervorosa de les feligreses. O sia, ja ens ho creiem TOT. Som dignes d'estudi, la viritat. Algun satèl·lit que estava present en la tarda serrallenca va resumir-ho amb franca cara d'incredulitat: "Pero si estaveu tan fotuts..." Això ho assaborirem amb una cerveseta, en clar homenatge als companys del barri mariner. ANEM AL BAR ANEM AL BAR.

Una mica més avall... piquen fort. Pero no tan fort, es veu, com predeien per St. Joan certs estaments periodístics de l'entorn. Res res. Tranquilitat. Que si s'acava baixant marxa, tot s'arregla amb un efectiu gir traient cert mèrit al castell més important del rival. Comparem graus de veterania entre el 3d8 lila i el 3d8 ratllat??? Això només es pot assaborir amb un calimotxo, companys. I amb tintorro de tetabreak, molt millor/pitjor.

Pero s'ha de preparar la coctelera, eh? Les actuacions de Terrassa, Altafulla, Torre, Mataró, etc... abans d'entrar en època santmaginenca/santfelixenca (avui estic generós posant la barreta...) fa que la cosa es presenti exhuberant. S'han de provar els daikiris, caipirinhas, mojitos, cosmopolitans, bloody marys, negronis i manhattans... Uns més dolços que altres, uns més secs que altres... Tots diferents, cada un al seu moment... Per cert, avui a lamalla.net he descobert un nou terme per designar la trileta en versió borinot: TRIGRISA. Agafat amb pinses, podriem dir... A mi em sona més a nom de cóctel.