NO NOMÉS DE RATLLES VIU EL MATALASSER

AQUEST POST ÉS UN REFREGIT CICLISME-CASTELLS.

Prenc la paraula dels nostres responsables ja que han posat la data dels primers castells de 8 ratllats. 24 de juny St. Joan. I abans, tenim un cap de setmana complert actuant a Reus i BCN on hauriem d'estrenar "un 2d7". Que sembla que no és "el 2d7". Per desengreixar, oi? O sigui... arriben corbes.

Corbes com les de l'ascensió que teniu aquí al costat. La mítica ascensió a l'Alpe d'Huez amb les seves arxifamoses 21 corbes (diuen, perque jo en compto més...) que normalment marquen la història de tot Tour que passa per allà.

Doncs bé. Carlos Sastre (per si no ho sabieu, l'últim guanyador del Tour de France, cunyat del difunt i magnífic escalador Chava Jiménez) és un corredor atípic. Amb una força de voluntat poc comú dintre el pilot. No és un ciclista explossiu. Prefereix iniciar les ascensions estudiant el ritme més adient al seu estat de forma/capacitats. Moltes vegades rere el grup principal, sempre amb cara de lleuger patiment. Quan hi han tarrascades fortes, sempre arriba per darrere al tran-tran, com se sol dir. Costa molt tenir la sang freda i la mentalitat per estar a l'alçada dels favorits veient com t'agafen uns metres i després saber dossificar-te per arribar a agafar-los i fins hi tot estar en millors condicions als quilòmetres finals. Aquest és Carlus Sastre i aquesta sembla la tàctica (amb el sofriment que implica) que han volgut aplicar els que manen a Sta Anna.

Ara, si mirem l'esplèndida foto, veurem un primer tram fins un petit nucli urbà. És el que acabem de passar de temporada castellera, on les principals colles doncs han fet el que s'esperava d'elles i han posat la directa (segurament amb menys alegria que en anteriors edicions) i on els Xiquets, que venen engripats i amb algun genoll pelat (encara que de tant en tant ens txupem les polles amigablement, són "ginolls" pelats per les caigudes de l'any passat, OK?) doncs les estem passant putes putes, i veiem com se'ns escapen i el treball és de coco per superar la crisi. A partir d'aquí, ningú ho sap, i APEL·LO A L'ESPERIT D'AQUEST CICLISTA. O sigui, un segon tram (el principal) fins l'altre petit nucli (torno a parlar de la foto) que és la posada en marxa d'aquests castells abans de festes majors, on ens hem de començar a retrobar amb millors sensacions, començarem a posar la punteta per lubricar l'assuntu, on la pissarreta on posen la ventatja respecte els que persegueixes ha d'anar baixant de güarismes, on comences a notar l'alè esperituós dels bojos que corren al teu costat animan-te amb les banderes i disfraços en qüestió (DE L'ATLETIC DE MADRID? CRESPO?) I per fi, el tram final i definitiu. Aquí només sé que ho hem de fer bé. Que podem anar desbocats, segur. Que podrem atrapar i passar als que anaven davant, nusé... Depèn de la ventatja agafada en els quilòmetres inicials.

Hi veig l'inconvenient de que enguany no ampliem calendari tardorenc (de moment) quan féia més falta que mai. O sigui, ampliar quilometratge d'ascensió. Bueno va... Ens avituallem?

VARIACIONS POSSIBLES:

• Enguany participa un crack anomenat Contador. DIFÍCIL. Ep! Pero al seu equip hi té una pedreta anomenada Armstrong. INTERESSANT. Apliquem un altre símil als castells.
• Sastre, procura que no et pillin amb un positiu d'EPO de 5ª generació. M'esgarriaries el post.