(He canviat el títol. L'anterior no m'agradava)
A l'agost del 2005 (sempre després de St. Magí) vaig fer una ruta per la Toscana italiana. És una regió amb unes possibilitats turístiques apabullants, amb la ciutat de Florència i el vi del Chianti com a grans marques de cara a l'exterior. Una regió amb fastuoses viles campestres rodejades de xipresos i suaus turonets. Una regió esquitxada de poblets encantadors, d'aspecte medieval en perfece estat de conservació. I també, perquè no dir-ho, una regió en la qual t'hi deixaràs una quantitat de diners molt més elevat del desitjable. Sabedors del seu atractiu turístic, ho aprofiten moooooooolt. En saben, els putes. Pots fer tastets de Chianti a tot arreu, i no veuràs un control d'alcoholèmia enlloc.
I dintre la Toscana està Siena. Una petita i opulenta ciutat on es respira un clima particular. Una ciutat que té com a epicentre la inigualable i espatarrant
Piazza del Campo, amb la seva característisca forma de petxina, el seu curiós pendent, rodejada d'uns increibles edificis, el seu
Palazzo Pubblico que atresora el fresc del Bon i Mal Govern, i sempre vigilant, l'altíssima
Torre del Mangia. Aquí baix està un servidor intentant fent brandar la campaneta de la torre en qüestió (tocant els ous, vamos, pero l'hora llarga de cua s'ho va merèixer)
I podem continuar recorrent els estrets carrers que serpentejen fins arribar al característic
Duomo, RATLLAT blanc i negre. Tot molt armoniós. Diferent. Sí. Siena em va impactar. Va coincidir la meva visita amb la celebració de la contrada guanyadora del Palio d'aquell agost. I me'ls vaig topar de cara en una plaça on hi té la seu l'arxifamós Monte Di Paschi. Era la contrada dels banquers. Il Drago. I va ser llavors que vaig interessar-me per aquest esdeveniment...que vist el magnífic teatre, havia de ser l'òstia.
El Palio és la competició de cavalls més famosa i antiga del món, que enfronta a les 17 contrades sieneses. Al cap de l'any s'efectua 2 vegades: el 2 de juliol (di Provenzano) i el 16 d'agost (dell'Assunta) Els dies anteriors a la cursa, hi ha el sorteig dels cavalls per a cada contrada (només hi poden participar 10) i el mateix dia abans de la cursa, es fa la desfilada històrica que rememora l'esplendor de la República Sienesa que un dia va ser rival de la totpoderosa Florència. La cursa pròpiament dita consisteix en 3 voltes al Campo en el sentit de les agulles del rellotge, on hi val de tot. Un fet curiós és que si el cavall que arriba primer, ho fa sense fantino (genet) pero manté l'estandard de la contrada, la victòria és vàlida. Al final, no és extrany veure esbatussades entre membres de contrades rivals. Qui guanya, adquireix el dret de tenir il palio (la tela que decorarà la iglesia de la seva santa patrona) durant una any.
És ben normal que un casteller (humil com jo) se senti atret per un esdeveniment tan passional i tan arrelat al seu poble. Una dada a tenir en compte és que el reglament oficial del Palio es remodela contínuament i s'adapta als temps. No s'explicaria la seva longevitat i menys el seu èxit sense aquesta adeqüació. Qui pren nota?
Eloi, jo tambe vaig estar a Siena, no en un moment tant espectacular com tu, molt abans de Sant Magí, però realment la plaça que menciones, és una passada, amb un solet macu, s'hi esta molt bé!!
Grans records Eloi,
Què me'n dius del potpurri de cançons tradicionals que vam iniciar i al qual s'hi van sumar bastanta gent tot baixant la Torre del Mangia?
L'èxit del torneig va ser petar als de baix, per golejada!
Ruben
Jo vaig estar físicament el 16 d'agost del 2000. Riu-te'n de Sant Fèlix, Concurs, Santa Úrsula i altres històries! És de lo més espectacular i viscut que hagi vist mai. Hi ha gent que s'està a la plaça des del dia anterior. I al final,... no dura ni tres minuts!
Ep, Samuel. Gràcies per escriure. Et linko. Gràcies.