Era això
Prometo que és el vídeo amb la millor qualitat d'imatges que he trobat. Pero la veritat...en quan a contingut, no te l'acaves.
Aquell equip tenia sobre tot a un pàiu simpatiquíssim que mirava cap aquí i la passava cap allà. Que ho feia tot, perque amb els seus 2'05 metres, jugava de playmaker. Tenia un escorta tirador com a perfecte escuder, infravalorat llavors i reconegut ara el seu paper cabdal. Hi havia 3 pàius més amb unes ulleres estratosfèriques. Un que intentava emular a López Iturriaga de palomero. Un altre que tenia una curiosa i infalible tècnica de llançament d'esquena a l'anella...i el darrer, "aneguet blanc" ell, gafapastes cul-de-got, que no ens enganyem...ni Magics, ni Jordans, ni Birds. Aquell va ser l'autèntic ídol baloncestístic de la nostra infància. No ho negueu!!!
Prometo que és el vídeo amb la millor qualitat d'imatges que he trobat. Pero la veritat...en quan a contingut, no te l'acaves.
Aquell equip tenia sobre tot a un pàiu simpatiquíssim que mirava cap aquí i la passava cap allà. Que ho feia tot, perque amb els seus 2'05 metres, jugava de playmaker. Tenia un escorta tirador com a perfecte escuder, infravalorat llavors i reconegut ara el seu paper cabdal. Hi havia 3 pàius més amb unes ulleres estratosfèriques. Un que intentava emular a López Iturriaga de palomero. Un altre que tenia una curiosa i infalible tècnica de llançament d'esquena a l'anella...i el darrer, "aneguet blanc" ell, gafapastes cul-de-got, que no ens enganyem...ni Magics, ni Jordans, ni Birds. Aquell va ser l'autèntic ídol baloncestístic de la nostra infància. No ho negueu!!!
Earvin Magic Johnson (32), Byron Scott (4), James Worthy (42), Kareem Abdul-Jabbar (33) i...KURT RAMBIS (31). Amb fantàstics i també pintorescs secundaris com Michael Cooper (21), AC Green (45)o Bob MacAdoo (nosélnúmeru). Amb un sempre modat Pat Riley dirigint (fent-ho veure, enteneu-me) desde la banqueta el ja arxifamós i mai igualat SHOWTIME. Jugaven de conya, eren simpàtics i a més se les tenien amb uns que anaven de verd i eren més seriots. L'elecció era òbvia. I si afegim que a les primeres files del Forum d'Inglewood sempre apareixia el sonat de "Alguien voló sobre el nido del cuco" que era el mateix que empaitava a la seva família a "El resplandor"... I si hi afegim que quan es parava el partit apareixien unes gràcils i rosses damisel·les fent saltironets...
Aquests Lakers dels vuitanta van guanyar 5 anells i van arribar a 3 finals més. Moltes contre els Celtics de Boston. Els 2 títols més famosos són el del 80 i 85. Al 80, els Lakers jugaven contra els Philadelphia 76ers de Julius Erving. Al 5è partit, Kareem es va lesionar i Magic el va suplir al 6è en la posició de pivot. La va liar guanyant el partit i el campionat. I el més famós del 85, on a l'últim segon en un intimidant Garden, uns Celtics que esperaven l'infalible sky hook de Kareem, es van trobar amb un baby hook de Magic.
El millor bàsket vist mai. Per molt que uns marrulleros de Detroit acabessin amb ells a cops de colze. Per molt que un brau jovenet (ho pilleu???) els hi traiés la llengua cada cop que esmaixava. Aribava tard
Màgia i purpurina. Una època que no marxarà mai.
realment avui sí que m'has fet plorar... el millor equip de tots els temps? bé, empatat amb els Celtics de Bill Russell, però el que ha donat més espectacle, en això que ningú ho dubti...
amb aquest equip vaig començar a estimar el bàsquet, amb Magic johnson vaig saber que havia coses que no te les ensenyen els entrenadors, coses que surten de dins teu, amb Kareem vaig entendre que un "vell" de 40 anys pot jugar com els joves que el rodejaven... etc.
snif, mai tornaran...
joan
Ni Jordans ni òsties, com n'Erving ningú a l'història...!
ôstia tiu||||
això m'ha arribat Eloi...
jo, com el Joan, snif snif...
Jordi
pd: per jugada mítica que he trobat a faltar, aquell robatori de pilota, crec que era en un trepidant tercer quart contra els Celtics al Forum, en que Worthy llençant-se en planxa per evitar que la pilota surti, aconsegueix tornar la pilota a la pista perquè crec que el Magic acabi la jugada a plaer.
Però crec recordar que aquella jugada culminava una espectacular remuntada dels Lakers en aquelles finals...
"gallina de piel"
I que hem de dir de Ramon Trecet i els seus acollonants comentaris.
Un exemple: esmatxada=CATAPUN!
Un altre: 3 Tirs lliures=Pito, pito, gorgorito!
Un de l'epoca
Per a més informació, Bob MacAdoo portava el 0. També vull que es faci esment al recanvi d'Abdul Jabbar que va ser un jove anoment Kevin Thompson, crec que és el 43, i que deu-n'hi do per aguntara "l'abuelo"
Van marcar una època, segurament gràcies a que es van trobar uns grandíssims Boston Celtics (em poso de peu).
Jo vull recordar especialment les Converse Weapon de Magic i Larry Bird.
Crec que el del 43, era Thompson, però em sembla que es deia Michael.
I si, hi estic d'acord:
I love Converse Weapon!!!!!!!
Jordi
sou bastant grans (en molts aspectes!)
Amb carinyu, eh!!!
Ens veiem aquesta nit!
Estic d'acord, Arnau.
Però la melangia...
Ruben
Jo recordo un alleyoop de la doble r, d'ara fa dos anys. Unicaja-Penya
a falta d'un segon 1/2, perdent d'un els verd i negres, alleyoop des de mig camp, i rudy dintre, final del partit. Perdoneu-me ja se que no estem parlant del mateix,però cada cop que ho vec se'm posa la pell de gallina.
En fi aquests colors...
Ruben
Perdò quedava una décima
Ruben