NO NOMÉS DE RATLLES VIU EL MATALASSER

El blog ja porta un any en funcionament. I la veritat és que us he de donar les gràcies pel seguiment i participació. M'estalviaré els típics"sense valtros..." i "el blog el fem entre tots..." Suposo que ningú ho espera a aquestes alçades.

Ha sigut un any intens amb emocions contraposades. Repassem. Al gener vaig presentar-me en societat i homenatjar a la Plaça del Blat. Al febrer vaig apostar per una nova febre pilanera 2008, al·lucinar amb les novel·les d'Orhan Pamuk, rememorar l'any 1999 en que vaig entrar a la colla i buscar els noms més autèntics de pelis porno. Al març vaig apostar per la implantació del rellotge per marcar els tempos en el Concurs i repassar les clàssiques "monuments" dels ciclisme. A l'abril parlava de les tertúlies castelleres montades al pati després de l'assaig, de les bones perspectives de la colla per aquella època i ploravem que ens deixava una companya. Al maig adelantava que Capgrossos i Sants la farien grossa, explicava la meva matinal primaverenca a les Fires de Maig vilafranquines i em fèia ressò del curiós fenòmen Chikilicuatre. Al juny em féia palles mentals sobre un possible 4d9f ratllat, analitzava la mala actuació per St. Joan i m'enrecordava de les polèmiques de la Jove. Al juliol calentava motors per Altafulla, els apagavem amb un bona tempesta estiuenca i celebrava el bitllet per Beijing de la Berta. A l'agost féia la llista per vacances, pillavem al Faraonet en una pose imperial, superavem per St. Magí la força dels superguerrers que supera la força dels superguerrers i em féia una foto de família al Parc Nacional d'Aigüestortes tot embadalit (i Encantat) Al setembre intentava pujar la temperatura de la rivalitat Nois-Altafulla, reflexionava sobre l'assistència desmesurada pels pilanets de la Mercè i ens despediem del pocavergonya Paul Newman. A l'octubre estava a tope. Féia les manides prèvia i post del Concurs, al·lucinava sobre el canvi de parer del Negre, anava al "teiatru" a veure "Rock'n Roll", anyorava el monument rugbístic France-New Zealand del 99, repassava l'inici de "Lolita" de Nabokov, buscavem equips matalassers "around the world" i ens iniciavem en la teoria charteussiana (la pràctica està aprovada desde fa una pila d'anys) Al novembre repassava la temporada agridolça dels Xiquets, la Festa Major d'Altafulla, homenatjava als Sabater via Mrozek, al·lucinava amb les haka dels "All Black's", destacava els moments castellers de l'any, i flipava amb la caldera gal·lesa del Millenium Stadium. Al desembre em féia ressò del "Pilar de vuit" d'Altafulla Ràdio, descobria una perla musical catalana anomenada Manel, buscava les gamberrades de Bansky, repassava la "ratllosfera" i destacava el que m'havia agradat més del 2008. Ara al gener m'han ocupat les reflexions pessebrils i he rememorat el gran Milan de Sacchi.

I he tingut temps per penjar vídeos musicals, fotos, fases cèl·lebres, llistes de blogs interessants, alguna enquesta i la secció "FINET I PEL MIG - VAAAAAA...PAREU-LO" ara de vacances. Ja veurem que ens depara el futur. Més? Menys? Canvi de rumb? Tot ha de permanèixer igual per que tot canvïi? O era al revés? (Que lampedussià que estic...)

Sí. El dibuixet de dalt és mooooooolt cursi. Fa grima pero a la vegada mola mazo. Està posat amb tota la intenció del món. És perque us estimo i l'amor estova. És un amor dels de veritat. La prova és que no hi ha sexe i aguanta. Ara necessito ésser correspòs i que em regaleu més comentaris. És fàcil. MMMMMMM...Aquest intercanvi d'opinions, podria ser "la copulació internàutica"? Potser sí que alguns es foten un fart de follar i no ho saben...