L'altre dia, seguint un Irlanda-Nova Zelanda de rugbi (per TV, s'entén) vaig quedar sorprés al veure que els All Blacks executaven una Haka que no havia vist mai. A l'acabar la dansa, el comentarista va remarcar l'extrany del fet i va comentar de la manera més natural: "Han ejecutado un Kapa O Pango en lugar del tradicional Ka Mate" I tan tranquil. La curiositat se'm fotia viu, i només acabar el partit vaig llençar-me a recabar informació.

Us estalviaré referències històriques (que podeu buscar a la xarxa) i noms impronunciables d'antics herois. HA és respiració ; KA ignició. HAKA és la paraula utilitzada per anomenar la típica dansa maorí (els primers pobladors de Nova Zelanda, o sigui, aquells morenets que fan tanta por) que utilitzen diferents pobles del Pacífic per demostrar el seu poder i per intimidar al contrari, i ho fan no només en l'esport, sino en altres àmbits, com cerimònies de benvinguda, demostracions culturals o festes regionals. Com ja he dit, "no només els neozelandesos viuen del Haka", sino que altres seleccions del Pacífic com Fiji, Samoa o Tonga, també s'ho curren, en altres versions. I "no només del rugbi viu el haka", sino que altres seleccions com la de hockei herba o bàsket (els Tall Blacks) també l'utilizen per a jinyar al rival. En definitiva, que és una dansa ancestral en que "tot el cos ha de parlar" i per això, el "guerrers" a més de cantar i gesticular, es donen cops amb les mans i colpejen el terra amb els peus.

Centrem-nos amb els neozelandesos. El més típic que executen els angelets de la selecció de rugbi és el Ka Mate. Aquí teniu el primer vídeo demostració, amb el gran Tana Umaga fent de mestre de cerimònies. Per cert, veient-lo, no m'extrana que Peter Jackson volgués grabar "El senyor dels anells" a Nova Zelanda. Això és un autèntic Uruk-hai i el demés són tonteries.




Pero al 2005, arrel d'una visita de Sudàfrica, i com que venien calentets d'una derrota recent contra els Springboks, es van inventar un haka més agressiu, el ja mític Kapa O Pango, davant de la incredulitat del contrincant. Gesticulacions elevades a la màxima expressió i un gest final lleig lleig. Ells es van defensar de les acusacions dient que allò era un gest típic dintre de la mitologia maorí, i que no busquessin 3 peus al gat. Jutjeu valtros mateixos. Encara que en descàrrec seu, diré que aquests amiguets sudafricans a vegades s'ho tindrien ben merescut.


Pels ultrafrikis que tinguin curiositat per conèixer la lletra i corresponent traducció, que consultin la Wikipèdia.

Bé. Ara veureu la diferència entre aquests i uns altres que intenten fer por, amb poc èxit, em sembla. La diferència de convicció a l'hora d'executar la dansa és evident. Més que res perque el rival que tenen davant té pocs motius per teme'ls. Fixeu-vos com un conegut de tots nosaltres fot un careto tot preguntant-se si s'estan enfotent d'ells o què està passant realment.



Continuem. Ara mostraré diferents maneres d'afrontar aquesta provocació.

i) Amb una arrogància típicament gavatxa. La "grandeur" que diuen.




ii) Amb una hostilitat típicament irlandesa. Robant l'espai vital i necessari. Tirant l'alè de cervesa Guiness (aiii els tòpics)





iii) Amb la patxorra típicament transaplina. El més lògic és que s'estiguin amagant les agulles i xinxetes a les mànigues. No "saben ni na", els azzurri. Amb aquesta falta de consideració, els de negre es veu que van empipar-se i el partit va acabar 14-76. Jugaben a Roma. Avís: la grabació és extremadament pirata.




iv) Contrahakean. Només es permet fer-ho a germans de sang (tots són cosins):




v) Amb motius varonils més que convincents.

No us podeu imaginar el "peaço" transferència que m'ha fet Mr. Lawson.

McALLISTER, TOCA UNA ALTRA VEGADA LA GAITA!!!

(9) Comments

  1. Arnau On 18/11/08 8:22

    Molta currada hi ha aquí, felicitats!

    Sobre els diferents videos, et diré:

    Els del bàsquet no impresionen massa, però veure uns paius d'aquesta altura foten-se aquests cops, impresiona, la veritat.
    més d'un gavatxo, està força acollonit, per molt xulo que estigui.
    dels irlandessos també hi ha més d'un que no les té totes per seguir abançant...
    els italians són uns irresponsables.
    Els de tonga o d'on siguin, uns xulos, però amb 2 collons, ha de ser maco veure els 2 rituals en dreicte!
    i sobre l'anunci... més del mateix xD

     
    Anònim On 18/11/08 10:03

    Ei Eloi brutal aquest post, gràcies pel curru.


    Jordi

     
    ru On 18/11/08 11:50

    1- per mi, si sona el "flower of scotland" que es treguin aquestes (i d'altres) xiripiflautades folcklòriques...

    2- demano respecte als springbooks i al senyor habana-totpoderòs...

     
    ELOI On 18/11/08 15:26

    Tindré en compte lo del "Flower of Scotland"

    Els springboks (que no sprinbooks=llibres primaverals???) tenen i es mereixen tots els meus respectes. Pero no són ells els que practiquen el rugbi més dur del planeta? Dur amb ells.

     
    Leyre On 18/11/08 15:27

    sou tots plegats una panda maries IRLANDA banyada amb Guiness al poder!!!!!
    per cert lo del paralelisme amb els huruk-hai el vaig fer no fa ni dos dies a jordi, nano tu em llegeixes la ment!

    pd mira't si pots al ctk (aquest més em sembla que la fan) wale rider no va de rugby però si surten hakes precioses...

     
    Leyre On 18/11/08 17:46

    ...whale rider (cony de teclat!)

     
    Anònim On 20/11/08 0:14

    tremendo, de lo milloret que he llegit i vist!!!!

    joan

     
    Anònim On 23/11/08 16:23

    ei, molt bo això Eloi

    Avui he vist unes imatges d'aquestes a cuatro, crec que era contra els francesos, i després de fer aquesta dança tots dos equips es quedaven inmovils sobre la gespa amb el repte aquell de: "maricon el primer que es mogui" mentre l'àrbitre a grito pelao els hi exigia que es moguessin per poder començar el partit.
    hauries de buscar-ho i penjar-ho aquí també, perquè era un moment en que la tensió la notava fins i tot jo des del sofà de casa.

    Jordi

     
    ru On 24/11/08 14:04

    jordi, era gales... i després de "picar-se" van palmar estrepitosament amb els all blacks...

    i eloi, els sensacionals springbooks van tornar a arrassar als amiguets de la reina... habana rules!!!