NO NOMÉS DE RATLLES VIU EL MATALASSER

Toca megamiscel·lània "no només de ratlles".

Dissabte vam anar al Lliure a veure l'obra de teatre "Rock'n roll" del Tom Stoppard dirigida per l'Àlex Rigola. L'obra transcorre desde el 64 durant la Primavera de Praga fins al 90 amb el desmembrament del comunisme. Ens trobem amb un text d'un alt (altíssim i sessut contingut polític) on es tracta principalment el desmoronament d'uns ideals polítics (el marxisme) que pateixen els 2 principals protagonistes (immens Lluis Marco) Pero sobre tot, es tracta de la caiguda de mites, i a part del comunisme, ens trobem amb la figura de Syd Barret (primer líder dels Pink Floyd) el qual ha de deixar la banda totalment desequilibrat pel consum massiu de substàncies psicotròpiques. Per una part, un mestre de Cambridge amb uns elevats ideals comunistes (tot un Quixot al seu país, el gran Lluis Marco) i el seu alumne txec que torna a Praga després dels famosos fets (un autèntic mitòman dels grups de rock d'aquella època), que pateixen l'estricte control de les autoritats comunistes, i per l'altra part, la filla del profe (ex-hippie i ara mare sense ofici ni benefici) que 20 anys més tard es retroba al seu estimat Syd Barret (a finals dels 60, objecte del dessig de jovent o no, de l'època) totalment demacrat pel carrer. Com ja he dit, el text és difícil, a vegades duríssim per l'enteniment, pero no ens enganyem, la posada en escena és fascinant, moderníssima, trencadora, amb uns cops d'efecte d'allò més sorprenents, amb una música molt resultona...diguem-li "molona" (la Velvet, Pink Floyd, els Stones...) I les interpretacions són...perfectes, amb actors coneguts per tots (per allò de les telenoveles de La Teva La Nostra La De Tots) Per tant, txungo material pels pobres mortals com jo amb un coeficient intelectual justet (vaig pillar bastant, no us penseu, encara que ja moments en que s'intenten analitzar les claus de la poesia de Safo, que ni us ho vull explicar, txecs) pero encantat d'haver presenciat un espectacle únic, diferent, molt autèntic. I ja que he introduit el tema de la caiguda de mites o el desmoronament d'ideals, doncs aquí ens trobem amb l'amic Carles Feiner, que no se jo si als Minyons els podriem definir com els últims comunistes romàntics del nostre móncast...no se jo si vol promoure la seva particular Primavera de Praga o Revolució de Vellut (ja n'hi ha que han parlat de "perestroika") pero al Negre crec que li ha passat igual que al professor Max, i per molt que alguns hi vegin una estratègia encoberta per revitalitzar la seva colla, està renunciant o s'està retractant de certs ideals inamovibles fa poc temps.

I si a més de tot això, se n'anem al blog de l'amic Huguet de La Torre, veurem que a ell també li trontollen certes idees immarcibles. Sembla que pot deixar d'estimar el Concurs, ell, un casteller de la zona tradicional, dels de tota la vida, amb nissaga inclosa, que sembla que ha començat el camí invers al del NegredeTerrassa. Només una petita apreciació...si encara no has patit cap brot pscicòtic, no parlis d'esquizofrènia, sius-plau. De moment estàs salvat. Esperem aconteixements d'aquí a 2 o 4 anys i llavors serà el emoment de treure conclussions més definitòries d'aquest nou Concurs que ens volen vendre. Tot progrés comporta uns riscos (o danys col·laterals, que queda més actual)

I per acabar-ho d'adobar, ens trobem amb un servidor, també de la zona tradicional, amb una visió força competitiva de l'assumpte, sempre amb moltes ganes d'anar a la batalla...resulta que pensant-hi molt, ara trobo encertat que els meus jefes renunciessin al 3d9f a 3ª ronda del Concurs (la qual cosa no vol dir que eximeixi de tots els pecats a la nostra tècnica) Igual que vaig sorprendre'm primer i entendre després perquè els nostres estimats-odiats amics d'allà baix van renunciar al 4d9f i a una actuació que podia ser històrica.

Al final pero, fins i tot el capitalisme comença a trontollar... i penso jo... no són els CastellersdeVilafranca el paradigma del capitalisme salvatge en aquest nostre móncast, tal com van mostrar-nos aquell 5 d'O amb tota aquella parafernàlia digna d'una Superbowl? Aquella gran tarda a El Catllar es va veure a un conegut membre dels verds, després del 3d8ambl'agullagirada, cridant desquiciadament "A naltros no ens guanya ningú!!!!" Amb aquest, quan aquesta asseveració quedi esmicolada, quan això aconteixi, que aconteixerà... què? Replantejament? Caiguda de mites? D'elevats ideals?

En definitiva...IT'S ONLY ROCK'N ROLL BUT I LIKE IT