Quan diem Concurs, volem dir:
- Prèvies, cabales, anàlisis sessuts, grans perspectives...
- Uns assajos de culló de mico. El divendres previ sembla que donin panallets i misteleta
- L'esmorza més matiner de l'any. A les 8 ja hauriem d'estar entaulats i amb el tovalló fent de pitet.
- La cercavila on els protagonistes són aquells cartellets "sixties-seventies-eighties" de fullola pintada color blanc amb lletres negres "tipus Concurs" (guinyu Word Office)
- L'entrada a plaça amb els vigilants de cada any (sí, aquells) mirant que no es coli cap intrús a l'arena, i els castellers fent de cicerone amb coneguts no castellers (buenu, o de cap colla que participi) amb la típica frase: "Tu tranquil, aquí al meu costat i ni te'l miris"
- L'acampada de les colles forànees amb la megaestesa de motxil·les al mig del coso. Imprescindible colles amb un perfil clarament motxil·lero.
- Els xiulets a les autoritats.
- La búsqueda per la grada als éssers estimats i coneguts (avui en dia ja, teléfon mòbil imprescindible)
- Dieciocho collas, dieciocho.
- Les excursions a veure l'ambient per les colles, al bar, als WC's... Ja veurem aquest any amb la plaça a mig rehabilitar.
- Els càntics dels supporters penedesencs.
- Les frenètiques rondes conjuntes, sobretot pel jurat (un dels espectacles més grans del Concurs)
- Membres dels Minyons de Terrassa passejant-se per baix amb una rialleta afable que ho diu tot: "A mi això no m'agrada...pero mira...he vingut...no tenia res més a fer"
- La impassibilitat del jurat amb el columpiament de les colles grans.
- Una de les imatges més típiques i curioses del Concurs és: veure com una colla està aixecant el seu castell i de repent passen per davant teu, tot fletxats, 2 membres d'aquesta colla que s'havien extraviat voluntàriament tot avergonyits, mentre els demés els senyalem inquisitòriament (no entenc perquè no s'amaguen del tot, no?)
- Càlculs de possibilitats i canvis d'estratègies a partir de la tercera ronda (em consta que això ja només ho fan les 4 primeres colles i com no "TGN on fire") ULL AMB EL WALKIE-TALKIE. És un espectacle sentir com fan la puta ramoneta.
- Avís de l'speaker: "Atenció, s'ha perdut una nena de nom Antonieta Masferrer, els pares o familiars, que es presentin a la porta d'entrada, sius-plau"
- Els de BCN buscant a un membre imprescindible del tronc, mentre el pajaru s'està fotent l'alòs tles delicias al xino del costat.
- Més Minyons de Terrassa que van apareixent. "Mira...passava per aquí..."
- 5ª ronda. La fan servir alguna colla que ha pillat molt i ho necessita, la Vella, i "TGN on fire".
- O sigui, anunci de castell "nunca visto ni imaginado jamàs" per la Vella i tothom amb les mans al cap fent "UAAAAAAAALA" Pero tot i el castanyot que això implica, riem i prenem posicions.
- Quan s'acaba, esbufecs, hagi anat bé o malament. NO FALLA
- La gana que apreta. Pots acabar dinant, dinant-berenant o ajeure't al sofà.
- Diumenge vespre i dilluns, taules de puntuacions complertes, més anàlisi sessuts, grans perspectives incomplertes...Es tanca el cercle.
- Aquest any...hi haurà cagarro davant del local dels Xicots?
- Ves, això que duri taaaaaaant....no pot seeer.... ho hauriem de mirar de cara al pròxim...
- El Jordi i la Leyre ja se'n poden anar al Canadà. Salut!!!
- I el que em deixo. Pero ja està, els castells continuen.
Minyons, heu txalat? A que és dantesc? Tranquils, d'aquí 2 anys ho tornareu a provar a veure si canvia. El curiós del cas és que fa dècades que és igual. Ja ho diuen, que l'home és l'únic animal que ensopega 2 vegades amb la mateixa pedra (Ho sento no m'he pogut aguantar, home ja)
En el fons, tot són tòpics. Ha sigut fàcil fer aquest escrit.
I COM TU DIUS, EL QUE T'HAS DEIXAT.
PERÒ TOTA LA PARAFERNÀLIA QUE PREPAREN LES COLLES LES RETROALIMENTA PER AGUANTAR UN ALTRE ANY A L'ESPERA DE LA CITA BIANUAL:
-ON MILLOR ES COLUMPIEN,
-ON MILLOR FAN L'ORNI,
-ON ES PERD GENT DE LES COLLES., (AL BAR, ALS WC, PELS PASSADISSOS, MIRANT ALTRES COLLES,....)
-ON D'ALTRES NI HAN ARRIBAT I LA COLLA HA D'INTENTAR UN CASTELL, (NO SÉ SI US SONA AIXÒ),
-ON EL JURAT, SEGONS QUINA SIGUI LA COLLA A JUTJAR, NI ES REUNEIX A DELIBERAR.
-ON LA CADÈNCIA DE LES RONDES ES PERD ENTRE ELS INTERESOS DE CADA COLLA,(SEGONS VAGI LA CLASSIFICACIÓ)I LES POQUES GANES D'APRETAR DE L'SPEAKER, (QUE PER AIXÒ HI ÉS)
-ON MAI NINGÚ NO ESTÀ D'ACORD AMB LES PUNTUACIONS DELS CASTELLS, PERÒ TOTHOM CLAUDICA I ASSISTEIX,(ELS PREMIS ECONÒMICS SON MASSA SUCOSOS COM PER PERDRE'LS)
-ON ÉS POSSIBLE QUE PASSI DE TOT I ALHORA QUE NO PASSI RES. (INTENTS INÈDITS, SENSE GAIRE RESULTAT).
-ON EN CADA EDICIÓ ES JURA I PERJURA PER PART DE L'ORGANITZACIÓ QUE S'ACABARÀ A LES TRES. SEMBLA QUE NO CONEGUIN LES COLLES.
ENGUANY, EL NÀSTIC JUGA A LES 6, HI ARRIBAREM?
EN FÍ, COM CADA DOS ANYS, ARRIBA EL CONCURS; CONTINUEM RECOLLINT ANÈCDOTES; CADA ANY LA LLISTA ÉS MÉS EXTENSA.
SALUT
MANEL
Molt bona Eloi!!!
Bona l'aportació del Manel, també!!