Estic convençut que la majoria de castellers i afeccionats de Tarragona i voltants tenim 2 places considerades com a santuaris intocables i que encara mantenen aquell essència mítica dels indrets on han passat coses molt grans...grandíssimes. Una és la nostra Plaça de les Cols, perque és nostra, diferent i exclusiva. L'altre és de tots, i paradoxalment, també exclusiva. Heu endevinat que parlo de la Plaça del Blat, aquella on els castells es viuen d'una altra manera. On la rivalitat es mostra en la seva màxima expressió i on els afeccionats vivim allí els castells sentint més que mai els crits i les esbufegades dels incombustibles Xiquets de Valls. Potser hi té molt a veure l'encant d'una plaça petita, tancada, lletja (només hi cal passar un vespre qualsevol)...que en certs dies es transforma en el Gran Teatre dels Somnis.He tingut la sort de que el meu pare em portava a Valls a veure castells per St. Joan o Sta. Úrsula quan era petit, i lògicament ens quedavem davant de l'església de St. Joan. Pero desde allà ja em vaig donar compte que anar allà no era "anar a veure castells". Anavem "A VALLS a veure castells"!!! En contra de mon pare diré que el 21 d'Octubre de 1981 no m'hi va portar (el perdono perque entenc les ganes que tenia de veure d'aprop allò tan gran, tan alt i tan nou9) pero sí que recordo com si fós ara el primer 3d9f carregat de la Vella (83), el primer 3d9f descarregat per la Joves (86), els intents de 3d8ps "amb ajuts" de la Vella (87) amb un servidor preguntant: "Papa, qui són aquells homes d'allà daaaaalt". ETC ETC ETC. Ja de més grandet he viscut moltes altres grans diades (a part d'agafar l'hàbit de fer la cerveseta sota els porxos) pero a mi la que m'ha marcat més és Sta. Úrsula 94 on la Vella descarregà el 2d9fm i la Joves el carregà. Era el primer cop que es descarregava un castell superior al 3d9f, i també la vegada que segurament s'hi ha fotut més gent allà dintre. Després ja venen el 5d9f, pilars de 8fm, 2d8, 4d9, 4i3d8 simultanis i 3d8ps. I els últims anys, amb semitanganes i més tensió del compte.
Què us diu a vosaltres la Plaça del Blat? Què hi heu viscut? Amb qui us trobeu i acabeu comentant les jugades? On us poseu?
Hola Eloi.
Va, seré el primer...i ho faré solemnement.
Jo la Sta. Úrsula que no oblidaré mai serà la del 1992, en què les dues colles van fer la tripleta. La vella amb l'Eusebi Domingo era la primera que feia, i la Joves amb el Fede Gormaz era la segona, (la primera havia estat al concurs d'aquell mateix any).
Quina bogeria!!!!
l'imatge del Rossich arribant a plaça per fer el 5 de 8 (més improvisat que els pilars dels casaments i dels enterros) de l'última ronda de la Vella venint de vendre pollastres, i després atravessant la plaça amb la gent embogida celebrant la fita, tornant cap a vendre uns quants pollastres més... ufff, per flipar!!!!
com dirien els enyorats tomates...que fuerte que fuerte!!!!
audoncs.
Jordi.
pd: el Gerard li envia un petonet a la seva convilatana Nora.
Ja que també parlaràs d'"extramuros",em demano permís per a ficar cullerada en el teu bloc,quan vagis a Valls dona records als venerables porxos de la plaça del Blat,l'edifici on quasi hi va néixer el meu avi i on van viure amb la meva besàvia al final S. XIX.Molts d'ànims en aquesta nova plaça castellera.
Com molt bé dius aquesta plaça esdevè el Teatrre dels somnisquan les dues colles es veuen les cares (i segons quins anys alguna cosa més) per Santa Úrsula.
Tinc molts records d'aquesta plaça però potser el que m'agrtadat més ha estat copsar l'ambient dedla plaça des d'un dels balcons de l'ajuntament i també a peu pla emmig d'una gernació esperant i/o assitint a una confrontació que les colles vallenques porten al cor.
Des de la posició alta, s'aprecia el moviment, la disposició de la gent, la serietat, les ganes de fer.
Des de la plaça (vora les colles) es veu l'estratègia, el tempo que es vol donar al castell i a l'actuació.
Enmig de la plaça envoltat de gent tant sols pots esperar veure que t'ofereixen les colles i intentart captar el perquè dde l'actuació.
Grans moments: l'any 92 amb les dos tripletes descarregades, el 2/9fm (Vella) de l'any 1994, el 5/9 f (Vella), els intents de 3/8 amb ajusts (Vella), el primer 3/9 descarregat (Joves), el primer intent de 4/9 net a càrrec dels Joves, així com el primer intent de 2/8 net també per part del Joves, i tants d'altres que em deixo.....
Tantes hores,tantes emocions, tantes sensacions....
Visca els castells al Teatre dels somnis.
Enhorabona pel blog !
Manel
Doncs jo per moments memorables, em quedo amb l'actuació de l'àliga de valls i les tres gallinetes al voltant que no poden seguir el ritme !!!
joan
no, en serio, per mi l'actuació de santa úrsula principalment representa tot el que ha de ser una actuació de castells (una Actuació en majúscules): grans construccions, molt de públic i una profunda rivalitat.
Són els tres trets que han fet que l'enfilar-se uns damunt dels altres no esdevingués només una anècdota o un divertimento.
joan
Jbc:
Jo la millor actuacio que he viscut mai en aquesta plaça, va ser, la primera vegada que la vella va descarregar 2,3 i 4 de 9 magnific, memorable i a mes semblaven sardinetes dins aquesta plaça, si no que li preguntin al masso que el van haber de treure per damunt de la gent pq es va plegar jaja.
Enhorabona pel blog Eloi!!!
Sempre que hi ha competecia es bo i a mes si es sana.
Això del Masso i la Vella deu ser com una relació d'amor odi...jajjaja
(concurs 96, intent de 5 de 9 de la Vella, i el Masso plegat a terra...jajjja)
Òstia. Ja me'n recordo que van treure a algú per damunt de la gent. No fotis que era el Massó!!! JAJAJA Amb aquesta experiència, segur que ell sempre tindrà una relació més autèntica amb la Plaça del Blat que tot naltros junts. Au.
Hola a tots!!
jo tinc molts records d'aquesta plaça, pero no recordo be les dates, pero aquells intents de 3d8 per sota els pilars de vuit inextremis i descarregats, cuatres de nou sense folre, ufff!!!! Valls es Valls, (toma topicazo) pero amb les colles de valls no et pots quedar no mes amb la plaça del blat, per que el concurs de tarragona tambe a sigut l'ostia!!!! recordem si no el dos de nou amb folre, que si no rellisca la Sesi, (per que es deia aixi, no?) tres de nou sense folre i el cinc de nou de l'ulim concurs de la joves, etc, etc....
Bueno anims Eloi i molta sort amb el blog.
Jordi P.
Potser el Maso és un fan del Peter Gabriel i va veure l'ocasió perfecta per imitar-lo...
Jbc:
Si Eloi, era el Masso. Amb tot el llarg que es el van treure per damunt de la gent, tot s'ha de dir, que si! la plaça estava a tope, pero la nit avanç tambe habia patit exessos.
Per a mi el millor moment de la placeta mal feta i guerxa del Blat va ser quan en passar la colla matalassera just per davant de l'Ajuntament va fer un pilanet en el marc de la cercavila de les últimes decenals. La Plaça del Blat és la plaça del Blat. Si, senyors!
Si us veièssiu des de fora sou una mica patètics... L'Eloi explicant les historietes de quan era petit i els demés vacil·lant de les diades viscudes a Valls. Que si l'any tal, que si l'any Pasqual, que si des de baix, que si des de dalt, que si el ritme de la diada, que si el Pepet, que si el Jordiet, que si els pollastres del Rossic. Què no teniu feina, o què?
patètics perqué? per parlar del que ens agrada entre amics, serà que a manca d'amiguets només tens un siscents groc ( i tanta poca feina com nosaltres!!) he he he...mal que et pesi també et veus obligat a passar per aquí i deixar petjada oi? evidentment, segons quin patetisme és contagiòs.
per cert, a la cercavila de les darreres decenals pilanet a la plaça del blat en va fer més d'una colla, homenet del siscents groc (tens nom?) sabries dir quines?
reenfilant el tema;doncs jo de recors memorables a la plaça del blat la veritat no en tinc cap, disculpeu-me ;).
pd collonut el blog Eloi sobretot si compleixes i a més de castells parles de literatura, cinema (preferentment) i oci en general.
salut i fins aviat
Leyre.
600groc! majete! no et possis axins home, les coses són més fàcils, si hi ha alguna cosa que llegeixes i no t'agrada, tanques el web i tots contents! no cal tirar la pedra sota pseudònim compai! :)
sobre el blat poca cosa a dir, vindria a ser anfield -però sense bufandes ni cants a favor de'n RAFAEL BENITESS...
recordo amb un somriure, una vigíla de l'11S en que tots els matalassos vam canviar la nostra habitual posició, i ens vam apropar a la dreta de l'ajuntament... eren aquells temps (fa un parell de temporades) que la joves semblava treure el cap de les tenebres i la vella s'hi assomava... si és que som uns xaqueteruuuuuuuuuuus!
salut!
p.d. eloi quan dius que parlaràs de literatura, et refereixes a llibres o als reportatges d'investigació del INTERVIÚ!
Hola, a tots i a totes,
Vull puntualitzar-vos unes cosetes:
Leyre:
1 - Jo no estic en contra del bolg però no m'ha agradat com parleu que sembla que sigueu qui sap què. Potser voleu impressionar a algú...
Fixa`t, Leyre, que ja em vols posar a prova a veure si sé quines colles van fer el pilar davant de l'Ajuntament de Valls en aquella cercavila. Això és una de les coses que em sembla petètica que jugueu a ser historiadors i a veure qui sap més que l'altre i a veure qui recorda més coses guais...
2 - No em pesa passar pel blog de l'Eloi ni de parlar de castells, em pesa que parleu de la Plaça del Blat i dels records memorables i de les sensacions viscudes i de l'Anfield dels castells... Bestieses! No soc persona a qui li agradi dictar sentència però per a mi la plaça del Blat és la plaça de l'Ajuntament de Valls on s'han fet castells tota la vida com aquell qui diu, més grans o més petits però tota la vida. Fet molt important i tret diferencial però s'ha acabat. La plaça és lletja, petita i incòmode. A mi no m'ha impressionat mai, ni m'ha generat cap record memorable, ni m'ha portat a cap orgasme de satisfacció, ni m'ha posat la pell de gallina veure castells d'altres colles i a més en plaça no pròpia. 3 - Tampoc crec que sigui un records memorables sino més aviat una anècdota els pollastres del Rossic o que el Masso sortís com va sortir de la plaça. No m'ha marcat tant com que els Xiquets hagin aconseguit aquest 07 altre cop el 3d9f i el 5d8.
Tot plegat em sembla que sou una mica trascendentals i teniu la pell molt fina i potser jo sóc com els pagesos que tenen la pell molt gruixuda...
Ru:
1 - D'entrada dir-te que sóc l'home del 600 groc i no 600goc. El meu nom és Joaquim i no m'amago de res. Em recrimines que no digui qui sóc i tu signes com a Ru. No en conec cap de Ru, jo.
2 - No pretenc boicotejar les vostres converses en el blog de l'Eloi nomès dic el que penso. No tinc perquè tancar l'ordinador...
Apa, ¡PREGUNTA!, Qui era l'enxaneta del 3d6 aixecat per sota que va fer la Colla d'Altafulla a la Diada de l'Unicef a la Rambla de Tarragona?
Joaquim
convindràs joaquim que dirigir-te al personal titllant-los de patètics va ser lleig... màxim quan l'amic Eloi havia convidat tothom a explicar sensacions personals en relació a la plaça del blat vallenca (sabieu que a tarragona també tenim una plaça del blat?)cada ú a actuat en consequència potser per impressionar o no i qué?...
quan parlava dels pilars de cercavila a les decenals no volia anar del pal historiador, res més lluny, crec(potser m'equivoco) que van ser moltes sinó totes les colles que van fer un pilaret a la plaça del blat com a deferència als orgaitzados,com a part del protocol com a homenatge a la plaça o perque aixó es el que acostumem a fer els castellers en cercaviles...simplement volia treure ferro home!
m'hi jugo un pèsol a que l'anxaneta del tres per sota altafullenc de la UNICEF era l'Eloi, o potser tu?.
Apa noi a seguir disfrutant dels èxits ratllats per molts anys!
PD si mai parlen de la plaça de les cols i sentiments i tal i se t'acut dir-me patètica pel que opini creu-me (i estàs avisat) seré molt menys condescendent :D.
ep! que se m'ha oblidat signar, sóc la Leyre.
salut i fins aviat.
AYATOLLAH
Collons que ara és la meva!!! Ja feia dies que volia participar en aquest nou blog, pero ara que hi ha molta més salsa, l'espenteta ha sigut definitiva.
PLAÇA DEL BLAT
Se m'ocorren un quants moments, entre els quals ja n'hi ha que s'han explicat aquí. Pel record quedarà també quan l'Estiles va pujar al balcó per despedir-se de tots com a crack de tronc (despedida falsa, per una altra banda) on tothom (Vella inclosa) va aplaudir a més no poder. O aquell 10 de setembre vespre en que la Vella va fer 3d8 i 4d8 simultanis, amb l'emprenyada posterior dels muxerrillos marxant de plaça (SEMPRE M'HAN APASSIONAT AQUESTS MOMENTS NO-CASTELLERS DE PITOTE) O el dia que la Vella va intentar el 4d9fa i no estava clar si s'habia carregat, i el Melilla, que feia de comentarista des d'un balcó, cridant "Carregat carregat!!" I llavors els de la Vella que decideixen repetir-lo i el descarreguen. FANTÂSTIC O l'últim Sta Úrsula amb l'afer de la nena amb el pilar de vuit I tants i tants... I el Massó tret com si fos el Jim Morrison... Oh! Aquells moments de trànsit pel desolat casc antic de Valls... La Dolors Batallà posant-se les mans al cap tota esberada veient possibles tanganes entre les dues colles...YOU'LL NEVER WALK ALONE
HOME DEL 600
Evidentment, la visió que tens tu de tot aquest món nostre és ben diferent. A tu et deu posar més fer preguntes freakys tipus "Com es dèia el casteller dels Nois del la Torre que se li van baixar els pantalons executant un 4d7 en el Concurs del 88"? O potser t'agraden més les giravoltes que pugui fer la geganta espigada del teu poble aguantant gràcilment un mocadoret, o fas col·leció de didalets-souvenirs i un que t'han portat de la Vall d'Uxó et posa supertontu...NO SE. Intentes dir-nos que com a casteller o afeccionat, no et diu res veure una actuació de maximimimissim nivell a la plaça on va neixer tota aquesta història???? I que naltros som uns pedants explicant les nostres sensacions i que aquestes coses no s'expliquen per no caure en l'autocomplaença? Vols dir-nos que la Plaça del Blat seu de l'Ajuntament on casualment fan castells, et produeix les mateixes sensacions que la de La Canonja o Constantí seus dels respectius Ajuntaments on també casulament fan castells? ELOI, exigeixo que posis aquí a la banda dreta una foto d'un senyor amb un sis-cents groc (o només el sis-cents) per congratular-nos i fer-te un homenatge cada cop que hi entrem.
Molt de gust, Sr. Joaquim que segur que no et dius Joaquim (més punts al teu favor) No marxis, sius-plau, continuem.