No voldria que ningú s'espantés pel títol del blog. Encara que reconcec que hi podem buscar un rerafons canalla, l'aquí signant no preten posar-se a l'alçada de Lennon&McCartney quan van compondre "Lucy in the Sky with Diamonds" i van aprofitar l'avinentesa per homenatjar a certa substància (LSD), i en definitiva, les ratlles a que em refereixo són les que lluim els Xiquets de Tarragona, la nostra estimada Negrita i alguns empleats de benzinera (no cal entrar en terreny esportiu) i que gràcies a elles la nostra camisa està considerada com un "rara avis" en el fabulós i malaltís per molts (entre els quals m'hi incloc) món dels castells. Unes ratlles que bàsicament les han passat bastant putes al llarg de la seva història, pero quan la cosa ha anat bé, ves per on, aquestes franjes verticals ens acaben afavorint: uns semblen més sexys, altres més respectables, n'hi ha també que per molt que s'hi posin, no milloren... Doncs volia dir que aquestes ratlles que ens uneixen, moltes vegades cal deixar-les a l'armari, al congelador o al maletero del cotxe, perque més enllà dels castells i la colla, també hi ha vida per molt extrany que sembli.
O sigui, que parlaré de castells, evidentment, sempre que el Roger deixi algun tema interessant per tractar en el seu fantàstic blog, no m'oblidaré dels Castellers d'Altafulla "sang de la meva sang" i de qualsevol fet passat-present-futur ocorregut "extramuros", deixant la part diguem-ne més de recerca que l'acabi d'explotar el Sagués en l'altre incomparable blog que actualment pot gaudir la matalasserada i tota la comunitat virtual. Pero també vull tractar sobre els vostres vicis, "hobies", cops amagats, vivències, etc... si és que hi n'ha que no siguin de castells, es clar. D'aquí ve el títol del blog. A més, sóc un freaky de la música, el cinema, la literatura, els esports des del sofà i del oci en general, o sigui, que sempre intentaré donar alguna pinzellada sobre algun d'aquests camps. Intentaré no fer-me pesat ni pedant, ni que ningú m'agafi mania i després em miri malament al pati. Apa doncs.
Doncs sí, el títol és un clar homenatge al "No sólo de rumbas vive el hombre" d'Albert Pla. Que no us heu donat compte?
O sigui, que parlaré de castells, evidentment, sempre que el Roger deixi algun tema interessant per tractar en el seu fantàstic blog, no m'oblidaré dels Castellers d'Altafulla "sang de la meva sang" i de qualsevol fet passat-present-futur ocorregut "extramuros", deixant la part diguem-ne més de recerca que l'acabi d'explotar el Sagués en l'altre incomparable blog que actualment pot gaudir la matalasserada i tota la comunitat virtual. Pero també vull tractar sobre els vostres vicis, "hobies", cops amagats, vivències, etc... si és que hi n'ha que no siguin de castells, es clar. D'aquí ve el títol del blog. A més, sóc un freaky de la música, el cinema, la literatura, els esports des del sofà i del oci en general, o sigui, que sempre intentaré donar alguna pinzellada sobre algun d'aquests camps. Intentaré no fer-me pesat ni pedant, ni que ningú m'agafi mania i després em miri malament al pati. Apa doncs.
Doncs sí, el títol és un clar homenatge al "No sólo de rumbas vive el hombre" d'Albert Pla. Que no us heu donat compte?
Ànims Eloi en aquest nou repte. Pit i amunt i que Sant Martí t'acompanyi en aquest camí dels blogs.
Ei, què passa xec?
Està bé el blog... i com no només de cavall viu el ionki, estaria bé que en l'apartat de fotos hi adjuntessis alguna noia més (només hi ha la del volei, que sincerament no sé qui és...), com la Yelena Isinbayeva i la Merlene Ottey (te'n puc passar si vols) grandíssimes atletes i bones persones on les hagi... M'agradat que t'agradi l'atletisme (bé ho suposo, veient les fotos de l'Abassi, el Coe...).
Res més, seguirem gipiant (que no és fer el gipi, això ho deixo pels del Vallès)
Força Penya!!! i per descomptat Visca els Matalassers!!!
Felicitats pel blog.
Enrik.