Mai he jugat a handbol, pero sempre m'ha fascinat. Per la seva rapidesa, duresa i especialització. Sí. És un esport d'especialistes purs, on la defensa i la porteria tenen la paella pel mànec més que en qualsevol altre esport. Esport marcat, per altra banda, per una gran subjectivitat pel que fa a les decisions arbitrals, ja que és absolútament impossible afinar en totes les jugades degut a que estem parlant d'un esport de màxim contacte. L'exemple més paradigmàtic és el frenesí existent entre la parella del centre de la defensa i el pivot atacant, els quals incorren en faltetes, faltes i faltons permanents. A més, no negaré que la norma de la passivitat és el màxim exemple de l'anacronisme en l'esport. Per favor, un rellotge de possessió implicaria una ultrarevolució tecnològica massa difícil d'assimilar per jugadors i afeccionats? Pero què hi farem. Suposo que els capitostes es posen "palotes" amb la bronca constant que hi ha a les grades i les banquetes. Se'ls hi deuen  encrespar els mugrons amb els pavellons hongaresos o croates replets per sobre del seu aforament i torturant psicològicament als encarregats d'impartir justícia... És l'essència handbolística, diuen.


L'essència de l'handbol alemany. Heiner Brand amb el bigoti eriçat i Oliver Roggisch esperant una correcta irrigació sanguínia


A part d'això, la meva percepció sobre el joc està marcada per records de retransmissions pretèrites amenitzades amb la mítica veu de Luis Miguel López i el seu famós AAAAADENTRO!!!, encara que he de reconèixer que quan l'analísta tècnic era JuandeDios Roman, em perdia força entre expresions del tipus "este jugador és un claro ejemplo de la escuela malagueña". Doncs això. Per mi tot comença amb aquelles batusses entre Barça i Atlético de Madrid a l'entranyable Magariños, amb un gol impossible de Sagalés contra el CSKA de Moscou i veient una final de la Copa d'Europa entre matalassers i la imparable Metaloplastika de Sabac encapçalada pel barbut Veselin Vujovic. I desde aquell equip "de la escuela balcánica" com diria aquell, vaig començar a interessar-me per l'handbol internacional i les seves estrelles sueques o de la URSS (aka CCCP). Fins que va arribar Valero i ho va canviar tot...


                                            Valero Rivera o la tirania de la defensa avançada
                                          
O quasi tot. Ja que pel que fa a seleccions començaven a emergir noves potències com França o Croàcia. I a Alemanya, la Bundesliga començava e erigir-se com un fenòmen de masses capaç de reunir a 15.000 espectadors en fastuosos pavellons i de tractar als jugadors com autèntiques estrelles de rock (vegis Stefan Kretzschmar) Pero l'autèntica estrella estava per arribar. De mare serbia i pare croata, surt una explossiva convinació anomenada Nikola Karabatic. Crescut i format a França, apareix aquest pàiu que llença com Jerome Fernandez, dirigeix com Jackson Richardson i defensa com Didier Dinart. Vaja, que ho té tot. I més. Perque a diferència d'altres ilustres noms del passat, ell guanya. I ho guanya tot. Evidentment molt ben acompanyat en el joc i dirigit desde la banqueta. Pero sense ell, els francesos no serien la màquina invencible que han guanyat l'últim Campionat d'Europa, l'últim Mundial i els últims Jocs Olimpics. Els grans damnificats de tot això han sigut Croàcia i la seva megaestrella Ivano Balic. Comença el Mundial de Suècia i els balcànics dels quadrets blancs i vermells saben que poden trencar aquesta dinàmica de sumissió cap els gals. A França falta el llançador més preuat, Daniel Narcisse, i un recanvi de garanties per Karabatic a l'hora de distribuir el joc. A Croàcia les lesions l'han respectat i ja té conjuntada una nova generació de cracks. Tot sembla a punt per l'enèssima batalla i a l'aguait hi ha outsiders de nivell com la rocosa Polònia, la xispejant Islàndia, l'amfitriona Suècia o l'Espanya que Valero Rivera està tornant a conjuntar amb èxit de cara a Londres'12. No t'ho perdis.

                                                    KARABATIC - BALIC . ALTA TENSIÓ


1 Comment

  1. Anònim On 15/1/11 0:04

    tota la raó Eloi!

    Nikola és un fora de sèrie. Però França també li deu molt al seu porter.

    Una abraçada

    Marc