L'amic Josep frikimésverduscoquelandi Torreño, tot xatejant amb ell el dia de Sant Martí, em va fer un regal de festa major d'aquells que no s'obliden. El regal us l'explicaré al final del post. Pero ve al cas perque tornava d'assistir i celebrar l'enèssima pujada del pilar de 4 per les 41 escales que van de la nostra Plaça del Pou fins la nostra Plaça de l'Església.

Són èpoques de gran exaltació castellera a la nostra vila. Com molts sabreu, els Castellers d'Altafulla han assolit castells inimaginables d'assolir fins fa 2 anys. El 5d7, el 4d7a i el 3d7a ja són realitat per una colla  que es banta de ser amfitriona del "poble més petit amb colla pròpia". I durants molts anys va ser sense dubte la colla més petita del món casteller. Pero han crescut molt. Tot fruit d'anar superant etapes potser necessàries per una entitat tan particular.

Remuntem-nos a l'any 1973, que és quan es crea la colla i allò dóna pas a una vitalitat cultural inusitada en una població de poc més de 1000 habitants en aquella època. Si repassem les colles encara existents anteriors al 73, només hi trobarem les 2 vallenques, Castellers de Vilafranca, Xiquets de TGN, Nens, Arboç, Barcelona i Bordegassos. Sempre ha sigut una dada que m'ha agradat. Doncs influenciats per la tradició tarragonina del dia de La Mercè, se'ls hi ocorre crear la tradició del pilar per les escales del dia de St. Martí. No estic parlant d'un pilar digne de ser mencionat per la seva extrema difcultat. Estic parlant d'una tradició que a fi i al cap ha sigut la mare dels ous de la nostra activitat a la vila. Un tret diferencial. Perque ser Casteller d'Altafulla sempre ha volgut dir que un dia d'hivern (el mateix cada any)  t'has de despertar amb el so de les matinades, vas a esmorzar l'arengada, pujes el pilar, ESCALA ESCALA!!!, i vas a la processó. I quan desde el 89 fins al 95 no hi va haver Castellers d'Altafulla, uns quants, el dia 11 de novembre vam continuar despertant-nos amb les matinades, vam menjar l'arengada, vam pujar el pilar (sempre ininterrompúdament) ESCALA ESCALA!!!, i vam anar a processó. I al 95, el pilar va anar tan màlament, que no va quedar més que tornar a reempendre la colla. I al 98 tampoc hi va haver castells, pero sí matinades, arengada, pilar, ESCALA ESCALA!!!  i processó....

Doncs el Josep em va fer arribar aquesta gravació del 1976 del primer pilar que va arribar a dalt. MIL GRÀCIES. Tot un homenatge a aquesta tradició i a gent com l'IsidreVirgili, AlbertBoronat, JoanVives, la família Blanch, PereVives, Batista, Fortitxo, JordiCalvet, RafelMoreno, AngelPlana, VictorSimó i tants d'altres (i que em perdonin els que no he nomenat) que van fer possible vertebrar l'activitat castellera en 41 escales que han fet del Carrer del Forn la metàfora perfecte de l'ascensió d'aquesta modesta gran colla.


Es pot escoltar que el toc de gralles que hi posen a la gravació no és el més adequat, i que el pilar no acaba de la manera més ortodoxa possible (molts sabem que arbres i cables de l'època hi tenen molt a veure) ... pero què cullons. Pense'm-hi. Això també serà Patrimoni de l'Humanitat.

ENHORABONA I PER MOLTS ANYS, ALTAFULLENCS

(4) Comments

  1. Anònim On 16/11/10 0:07

    m'agrada aquest article... però no havíem quedat que el pilar caminant és de iaies? o només el de Tarragona ?

    joan

     
    Guillermo soler On 16/11/10 0:27

    Joan, diguem-ho bé: no és "de iaies" sinó "pa les iaies"!

     
    ELOI On 16/11/10 0:47

    Joan. No estaria malament que et rellegissis el post que vaig fer sobre el pilar de LaMercè i perquè ho critico. Evidentment, aquí no és el cas!!!

     
    Anònim On 16/11/10 15:23

    si si, per les iaies, però és que a Altafulla també hi ha iaies.

    Jordi