Ho provarem. Serà una mica light perque com diuen per aquí, no es pot dur a la vegada americana i camisa de pana. Sé que sereu comprensibles i m'excusareu per no penjar els FINET I PEL MIG i els VAAAAAA....PAREU-LO. O millor dit, estic convençut que us sua la polla que desaparegui el FINET I PEL MIG i en canvi el VAAAAA...PAREU-LO us posa catxondus. Pero ara he de fomentar el bon rollu, amics.

Poca cosa us explicaré sobre la meva colla. Primer perque no vull, i després perque se suposa que ja tindreu cada 50 dies l'informe periòdic del nostrucapdecolla desde el seu espai/exaltació de la canalleta matalassera. Se't gira feina, xatu. Mentre m'estàs exclamant emmig del pati d'assaig allò tan vangaalià de "TUNOTIENESJRITMO", podràs pensar en futures entrades al matalasseritis.

Áixò sí. Pel món passen coses. Desde la pròxima presentació d'una altra colla Jove (ja tenen pensades les coreografies?) en una població on la castellística necessita CLARÍSSIMAMENT ser reactivada, fins el sorpasso del lobby periodístic dintre de la comissió assessora del Concurs, tot passant per les pseudomanilles d'una colla universitària. Universitaris que han passat de ser repudiats en un principi, a rebre fa poc premis i reconeixements. No ens oblidem tampoc de les inclemències de la naturalesa. Us imagineu que el volcà islandès Ellafollasòcul entri ara en la fase més virulenta i incomuniqui tot l'espai aeri des d'aquí fins a Shangai? Cap a finals de més? Esperem que no. Amenintzem-ho amb imprevistes (o no tant) baixes de castellers històrics en colles G-4 que provocaran alguna que altra revolució... Això i més suposo que ens ho explicaran els deI PILARDEVUIT, programa que ha esperat escandalosament la meva sortida per reforçar equip, augmentar emissions i recursos. Programa que amb uns mitjans i pretensions modestes sembla que comenci a tenir la repercussió i reconeixement que es mereix i hastaquí puedo leer perque sino em pelaran. En definitiva, que "unaltreboomcastelleréspossible" Més camises, més espectació, més exigència. Deixem estar el Concurs. Abans ens queda un apassionant estiu en el qual haurem de continuar avituallant les nostres venes i les nostres malmeses neurones d'això que tan malaltíssament ens apassiona.

El final de LOST, la justícia futbolística (espero), la maleïda crisi, la irrupció de blogs de coneguts... No podia aguantar-me. Una erupció més controladeta que la del impronunciable volcà que dona títol a la primera entrada d'aquesta nova etapa.

REENGANXEM-NOS. JO TAMBÉ US ANYORAVA, CABRITS.

(4) Comments

  1. Guillermo soler On 12/5/10 21:01

    Je, je... Ben ressuscitat! Si jo no puc parler de castells en general i tu no pots parlar dels Xiquets en particular, sempre ens quedarà "raja" dels Dire Straits i calanya similar...

     
    Anònim On 13/5/10 18:28

    Pero ara he de fomentar el bon rollu, amics.

    que vols dir amb aixo que abans no o feias?

    i despres del temps que fa que opinas de la colla,ara que realment saps al que es cou no vols parlar VINGA HOME.

    tete

     
    ELOI On 13/5/10 21:34

    Es que ara et toca a tu, puteta. El blog és tot teu.

     
    MIA On 14/5/10 18:36

    Ei al Knopfler...ni tocar-lo ;-)