Va de monjos. D'ascetes abocats a trobar l'elixir de l'eterna joventut o de la vida eterna. De misteriosos homes encapotats amb les seves caputxes, per amagar en la més abisal profunditat dels cervells cartoixans fórmules secretes ancestrals. Molt més ancestral que el pendó que "tan gràcilment" presideix la nostra decimonònica sala d'actes. Són pares cartoixans que treballen en el més absolut aïllament per preservar aquest secret que tota Tarragona i rodalies "mataria" per descobrir. Es veu que el Chartreuse només el fabriquen 2 PARES (com els shaolin de l'imatge) Pares (podem fer càbales amb els noms...jo aposto per Olegario i Malaquías) que deuen ser conscients del bé universal en el qual estan incorrint i que es deuen veure empesos a resar dia i nit a Déu Nostru Senyor per haver-li's otorgat aquesta preciada virtut i privilegi (el de fer-nos més feliços a tots...no el de tancar-los per vida en una cel·la allà dalt de la montanya, més concretament a Voiron, prop de Grenoble)
Diuen que primer de tot va ser l"Elixir Vegetal de la Grande-Chartreuse" (71º i amb un tap especial perque caigui gota a gota, es clar) pero com que es veu que tamanya graduació, enlloc d'allargar la vida provocava una sobrecàrrega d'alcohol a la sang, nociva pels pobres pastors, van decidir fabricar el licor que tots naltros coneixem. Van barrejar unes 130 espècies vegetals (número raonable, tot sigui dit) i va sortir de color verd, i a més, ja començaven a trovar-li una graduació més pertinent (55º) Alhora en van fer un altre que va ajudar definitivament a arreglar el ruinós compte de resultats (són pares cartoixans, no germanes de la caritat) Aquest era de color groc (40º) perque van treure una mica d'alfàbrega i van posar-hi mel per endolcir-lo. Pero es veu que els molt putes sempre n'han fet (de groc i de verd) d'envellit, amb una qualitat excepcional. És l'anomenat Chartreuse V.E.P. (sigles franceses d'Envelliment Excepcional Prolongat) Com és que no n'he vist cap, d'ampolla d'aquestes? Tarragonins...on l'amagueu?
Cap el 1900, això d'amagar secrets al poble devia estar mal vist i van haver d'emigrar... a Tarragona, allà baix a la Plaça dels Infants, fins el 1989. Durant aquesta època expansionen el negoci també a Marsella, on fan el licor sota el nom de "Tarragona" (a que no ho sabieu?) I ja està...fins que ens ho deixem perdre i llavors tots depressa i corrents a buscar el preciat líquid fabricat aquí a casa nostra, encara que l'economia familiar se'n resenteixi. Quins collons.
Com a curiositat, dir-vos que hi ha un bar a New Zealand i l'altre a SanFrancisco que es veu que són els que en venen més, o sia, que no som el cul del món chartreussià, OK? I es veu que Charles de Gaulle es pirraba pels bombons farcits de chartreusse. N'hi devia oferir a Churchill, Stalin i Roosevelt?
A PROVAR: el còctel "green-chaud", que consisteix en afegir a una taça de xocolata una mica del de color verd. Promet.
DEURES: els fanàtics del futbol que m'han animat l'anterior post, poden provar de trobar clubs verdi-grocs. Rebento les opcions òbvies del Nantes i el Norwich.
OBLIGACIONS: fer el tastet després de llegir això. Sempre hi ha alguna excusa.
Tot això ho escric perque la setmana passada van regalar-me una ampolla del groc fet a Tarragona. PA-RAU-LA.
Ei pillat!
Està bé això de culturitzar-se una mica, llegint articles com aquest.
Dues coses:
El jartrés groc, vols dir que no aconseguien el color amb safrà? (actualment els colorants deuen anar que no vegis...).
No trobes que això del jartrés de Tarraconya no comença a fer una mica de gràcia, per no dir pena? (no ho dic per tu, ho dic per tota aqueta colla d'esnobs que fa més de vint anys no sabien el que era i ara s'omplen la boca, mai millor dit.)
Ah! a mi m'agrada el jartrés. De Tarraconya i d'on sia. Podríem quedar un dia per fer una tertúlia jartresiusta un matí d'aquests, després d'esmorzar...
Salut i Avant! Sempre Avant!!!
Enrik.
Felicitats pel blog, ;)
No entraré al joc, Eloi... de moment!
Li dono l'alternativa al Nando... de moment!!
Gurú Matalasser... jo fa 20 anys no sabia el que era el Chartreuse, casi ni havia nascut, podriem dir que el vaig descobrir fa uns 5 anys... puc ser considerat persona?
Aportació d'un coctel que prenen per altres llocs de la geografia catalana:
Chartreuse amb Ron (a palo seco)
Sobre els equips de futbol. A Catalunya, i he mirat de 1a catalana fins a 3a regional, només m'han sortit 4 equips: El Constantí, el Begues (g.10 de 3a regional), San Pancracio (st.Joan Despí, g.13 3a regional) i uns que es diuen la Càtedra (Nou Barris, g.17 3a regional).
Tots ells fent honor als colors del chartreusse.
Per cert, això de que els tarragonins de pura cepa tenen les ampolles envellides guardades en caixes fortes als soterranis de les cases em sona a llegenda urbana. Segur que alguna en deu quedar, però deuen estar buides.
Salut
Marc de sabadell
Aportació 1: Marc, el Constantí ara va de vermell i groc, amb una combinació un pel rara. No recordo si fa anys anava així, com tu dius, però últimament ja no.
Aportació 2: mun avi té una d'eses ampolles... no me la deixa tastar el molt espavilat!!!
Llavors la pàgina de la federació (www.fcf.cat) està equivocada, ja que diu que el Constantí va equipat amb la samarreta verda i groga, pantalons negres i mitjons vermells.
>Salut
MArc
arnau, et deixo l'honor de comentar la jugada, jo aquets dies estic fora de joc, i més que estaré després d'aquet cap de setmana...
ja aniré deixant la meua xoieta de tant en tant, quan tingui un ratet per escriure (PALABRA!)
no res paios, que el chartreuse invaeixi el nostre cos esta nit :P.
una beguda que he fet uns quants cops aquet estiu és chartreuse amb trina...està fluixet, però si te'n beus uns quants... xD. També l'he provat amb Llima, però bé, res com la mamadeta...Hauré de mirar les "Receptes del abuelo patxi" per veure quins coctels es poden innovar.
apa paius, ens veiem!
Eloi, si em permets, algun comentari:
- del "green-chaud", me'n va parlar fa anys el Pol Marsà, que es veu que una zona dels Alps és força habitual entre els esquiadors
- un parell de referències "culturals": segons diuen -jo no l'he llegida-, el Chartreuse apareix a "El gran Gatsby"; sí et puc dir que en un disc d'una banda bastant punk de Nova Orleans en parlen, dels seus efectes
Guillermo Soler
mmm a veure, cosetes des de la Rambla...confirmo, el chatreuse surt a el gran gatsby, no incloc el paràgraf on ho fa (i siusplau no m'ho facis fer...) aquesta novel.la i moby dick són dos monstres que em van tenir atemorida i insomne durant llarg temps, decodifico: illegibles (i si algú s'ofen pel comentari me la bufa.Quedi clar), la vessant social(que no socila) ha estat traca aquest 2008, que tal si la millorem? sempre he pensat que en aquesta nostra sala d'actes de l'epoca de l'aguila imperial s'hi podria fer cine fòrum...algú s'anima?,segueixo, me n'alegro pel nou blog-ratllat, de fet friso per veure'l ( i si m'animo?) el nirvana matalasser blogosfèric només serà possible quan la sensació general sigui "hi ha matalassers fins a la sopa".I crec que..
no hem acavat bé la temporada, ens ha passat de tot (potser massa) i de vegades no hem acabat d'estar a l'açada de les circumstàncies, dos tres de nou, cinc dos de vui (F), onze(?) tres de vuit, set(?) quatre de vuit es poca cosa, per qui som, i per com hem trevallat, caldra reflexionar de cara a l'any pròxim,cal que sempre demostrem que som grans, no n'hi ha prou a saber que som els millors.
I res, us deixo parlant de futbol..que sembla que es l' únic que us dòna trempera.
Darrer apunt...el pòster...no tinc paraules...SIMPLEMENT ÉS MASSA: GRÀCIES COLLA!
Leyre.