Després de l'assaig vaig anar a prendre una copa amb un company de colla (del qual preservaré la seva identitat, encara que no crec que faci falta) a la sala El Cau (el gran petit temple de la nit tarragonina) Allà ell va saludar a una noieta que coneixia, i quan va acabar de parlar se'm va acostar tot esparberat i em va dir: "Endevina com es diu...es diu LOLITA" Us ho juro.
Em ve a huevo per rememorar l'immortal obra de Vladimir Nabokov, obra que considero un pel sobrevalorada, encara que la temàtica sí que és brutal, i com que van empenyent els anys, molts no deixem de referenciar-la. Li vaig dir que penjaria el gran inici de l'obra al blog, perque l'ocassió s'ho mereixia. Paraula de "mosquimatalasserfrikibloguertreintanyeru".
LOLITA, llum de la meva vida, fog de les meves entranyes
Pecat meu, ànima meva.
LO-LI-TA: la punta de la llengua emprèn un viatge de tres passes desde la vora del paladar per recolzar-se, en el tercer, a la vora dels dents.
LO-LI-TA
Era LO, senzillament LO pel matí, un metra quaranta-vuit d'estatura amb peus descalzos.
Era LOLA amb pantalons.
Era DOLLY a l'escola.
Era DOLORS quan firmaba.
Pero als meus braços era sempre LOLITA.
I això no és crapulisme ni depravació. És literatura, cony!!!
home, tant com esparverat !!!
el company era jo...
joan
Ei pillat!
Cada cop ho tinc més clar, aqueta Colla és una agrupació de fanàtics del pilladisme... i per molt anys que ho poguem veure i beure!!!
Un que es va quedar a mig camí del bar del costat de la Cova.
Salut i Avant, sempre Avant!!!
Enrik.
siusplau Eloi, siusplau...
" Lolita, luz de mi vida, fuego de mis entrañas. Pecado mio, alma mia. Lo-li-ta:la punta de la lengua emprende un viaje de tres pasos desde el borde del paladar para apoyarse, en el tercero, en el borde de los dientes. Lo-li-ta.
Era Lo, senzillamente Lo, por la mañana, un metro cuarenta y ocho de estatura con pies descalzos.Era Lola con pantalones.Era Dolly en la escuela.Era Dolores cuando firmaba.Pero en mis brazos era siempre Lolita."
Una de les entrades literaries mes pertorbadores i elèctriques de la història mereixen ser citades sense escapsar.
Per cert, no està sobrevalorada l'obra de Nabokov en questió, si de cas s'ha magnificat de la ma del geni Kubrick: bestial, brillant, incommensurable, cinèfilament imprescindible; la escena primera amb un Peter Sellers "as-Quilty" memorablement alcoholitzat, pederasta, ric cent kilometres per sobre del bé i del mal i un James Mason Shelley Winters "as-Humbrt humbert" en el pol opossat obstinada i degeneradament pederasta embogit d'amor cap a una nínfula impossible Lo-li-ta...
que no treu que en els dies que coren per bona que estigui la nínfula, per tentadora que sigui la influència litarària, dir-se: Lo-li-ta...és, una putada.
pd canadà im-pres-sio-nant...(com no podia ser d'altra manera en un país amb bandera blanca-i-vermella ;D )
pd2 parleu amb Jordi i Dídac de la vista a Perpignan per veure L'USAP i cantar la estaca i tal, Esther i jo ja decidirem el qué...
sigui com sigui m'agrada veure que a nivell blogosfèric les forces no defalleixen entre la parròquia ratllada (per cert Eloi, com goses posar "cien años de soledad" per sobre de "el amor en tiempos del cólera" ai, ai, ai...)
Leyre.
Leyre, si vols que et digui la veritat, el llibre m'ha desaparegut de casa i vaig fiar-me de les cites que vaig trobar per la xarxa. Ara ho canviaré. Gràcies.
La kubrickada de l'òstia (una d'elles) l'estan donant en aquests moments pel TCM Clásico. Què està passant?????
PD: encara et diré més veritats, i aquesta et farà mal. "El amor en los tiempos del cólera no me l'he llegit"
Bona nit Eloi,
la veritat és que tinc dèria per aquest inici , possiblement un dels que més m'ha impressionat, de fet (i a tall d'anecdota) et diré que el primer cop que el vaig llegir va ser en un article a un dominical escrit arrel de l'estrena d'un remake de la pel-licula d'en Kubrick (potser l'has vist, en Jeremi Irons dibuixa perfectament el paper de Humbert Humbert), el cas és que després de llegir les dues primeres estrofes, vaig sortir com un llamp cap a l'FNAC per comprar-me la novela(aleshores vivia a Barcelona) necessitava saber com seguia!, no em va decebre, tampoc el film de Kubrick ni tan sols el seu remake, el tema es massa potent com per deixar ningú indiferent...
Per cert si vols rellegir-te-la, te la passo (en castellà), si vols tornar-la a veure et passo el dvd (en V.O.S.) i no pateixis que no em dol que no t'hagis llegit el amor en tiempos del cólera -faltaria més- però si que te la recomano, també la tinc per cert...en fi ho dic de veres, ja diràs el qué.
ah! per cert, un recurs segur el TCM eh??
Leyre.