Demanem 12 canyes, 4 cuba-libres, 3 gin-tonics i 1 aigua (el Roger), prenem la fresca al Faristol uns quants "camises ratllades" després de l'exitosa actuació a Altafulla. Estem tots riallers, relaxats i fent càbales sobre quin és el següent pas estratègic a seguir de cara la primera gran batalla tarragonina d'aquí a un mes. La tarda-vespre encara és lluminosa i tot sembla una mica idílic. Em sona el mòbil...sona el mòbil...sona i no para de sonar...
Primer pla d'un ull meu obrint-se (guinyo Lost que t'hi cagues) Estic estirat al sofà i tot panteixant veig el mòbil movent-se per damunt les rajoles impulsat per la vibració de la trucada entrant. Contesto i a l'altra banda sento la veu consternada d'un company de la colla: "Nen, com està el temps per aquí? A Cambrils s'està acabant el món" La veritat és que no ho se perque m'he quedat fregit a 20 km. del final d'etapa del Tour. Miro a fora i el cel te un to blanquinós una mica sospitós. Li dic "Pse". Penjo i respiro fons. Encara mig desvetllant-m'he, al cap de mitja hora em torna a sonar el mòbil. És el nostre petit cap de colla: "Nen, com està el temps per aquí? A TGN s'està acabant el món". Torno a mirar fora ja alarmat i el cel comença a fer por. Li dic "No se que dir-te, encara no plou pero la cosa està fotuda, algú ha trepitjat una merda com un pa de pagès" Penjo, respiro fons i crido "mecagonlòstiaputaconsagradaielfetgedunavaca" (versió evolucionada del taco-títol de l'últim post del Matalasseritis) La dona ve correns tota espantada i li faig un gest de mutis que enten perfectament. Vaig a dalt al terrat i allò cada vegada s'emmerda mes. Tiro el cap enrera, crido "no sius-plau no" i...PLAS...una immensa i pesada gota d'aigua em cau dintre un ull. Així comença un gran cap de setmana pels Xiquets de Tarragona.
No poder fer el 2d8f ara i fer-lo més endavant (inclús estrenar-lo per St. Magí) tampoc hauria de suposar un problema crucial, pero qui sap si no portarà conseqüències. Tot castell de gran dificultat s'ha de tirar quan ja el tens a punt i no deixar-lo vegetant al pati d'assaig. Pot fer que es trenqui la ja manida dinàmica positiva o que et surti un problema en aquest castell que seria més facilment solucionable en el cas de que hi hagués la confiança d'haver-lo fet ja prèviament. Tenim un altre handicap, que és el "paron" que tenim la setmana que ve i a continuació un parell d'actuacions menors on estava programat rodar més la canalla i fer alguna prova en castells de 7imig (crec) Això fins als Pallaressos on aquest any es reuneixen les mateixes condicions que a Altafulla per fer alguna cosa especial. Pero aquestes mateixes condicions em temo molt que també poden ser meteorològiques...no m'estranyaria gens, txecs. La nota positiva, és que si al final se n'ensortim (estrenar el 2d8f abans del 19A), el cop moral per naltros mateixos seria tremendu.
Un altre tema molt més trist és el de Premià, on vam mostrar la cara més pobre que pot mostrar una colla del nostre nivell (castells de 9 a TGN i de 7 fora la província amb l'excepció que confirma la regla, o sia, Vic) És previsible que en actuacions com aquestes falli gent i no poguem plantejar-nos anar al 100%, pero que ensenyem com a millor construcció un 2d7 amb una pinya ridícula, és VERGONYÓS. I més quan a Altafulla ens vam quedar amb la mel als llavis. Amb una miqueeeeeeeeeta més de compromís vist el desencís de dissabte, haguessim pogut anar al Maresme amb la clàssica de vuit i salvar el cap de setmana amb bona nota. Se'ns acaba el crèdit per que ens contractin places com Girona, Granollers, Terrassa, Mataró o Lleida (per posar alguns exemples) És un problema que li veig difícil solució. Si no acceptem aquestes diades, ens quedem amb un calendari ridícul, i si les acceptem, mostrem una imatge ridícula. Com fer passar a la massa matalassera per l'adreçador? Si apretem per aquest costat després ens pot passar factura? Estem massa ben acostumats?
No vull acabar sense fer un petit incís sobre el "4d8 in the rain" de Vilafranca al meu poble. Van ser moments esperpèntics. Pero convido a la gent a participar en el debat que tan valentment a iniciat el meu convilatà Jordi Andreu en el WebCasteller.
PD: aquest matí, al passar per davant de la Plaça del Pou, he pensat "Això no es quedarà així", i juro que he vist a l'anxaneta del monument al pilar de vuit fent-me l'ullet. Són coses que només poden passar en un poble de bruixes. Com l'esgarrifós aiguat de dissabte just a l'hora indicada.
(0) Comments