NO NOMÉS DE RATLLES VIU EL MATALASSER

Ja hi tornem a ser. Cada dos anys ens enfrasquem amb les eternes discussions sobre els canvis que s'haurien de portar a terme en el nostre estimat Concurs, i sembla ser que aquest any els fronts són múltiples, cosa que la temàtica concursil serà (de fet ja ho està sent) més apassionant que mai. I és que el llogarret de la Bisbal (com m'agrada anomenar-lo a mi, per irreductible) i el hiperactiu Guillermo desde el seu racó al WebCasteller, han ajudat a pujar la temperatura ambient sobre els diferents temes a tractar: possibilitat de només 1 peu desmontat, 5d8 i 4d8a a ronda conjunta (maremevanostrasenyoradelcel), introducció del 3 amb l'agulla i tot el que comporta... Pero sincerament, si el que volem és millorar el Concurs...pero millorar-lo de veritat i que la gent no esbufegui d'abatiment al final de la segona ronda (sobretot ara que ja disfrutarem d'un recinte tancat rollu Gelsenkirchen Arena i s'ha de treure rendiment al marcador gegant)... doncs s'ha de tractar d'una manera definitiva el tema de limitar pel que fa al temps els intents entre que l'speaker dóna l'ordre de començar i que sonin gralles. És un tema que s'ha tractat tímidament en petits comités i que més d'un ja ha fet algun estudi i fins hi tot ja s'ha atrevit a posar el temps necessari al costat de cada castell.

Sóc conscient que aquest debat pot ser el més sacríl·leg que es dongui en la història dels castells (no el que pot haver-hi en aquest blog, per l'amor de déu, sino el debat del dia a dia per les places, patis d'assaig i reunions diverses EN ELS FUTURS ANYS) Pero tothom ja té assumida la progressiva modernització de la nostra estimada activitat i l'inexorable pas del temps (aquí mai millor dit) que ens ha de fer apretar el cul per no enquistar-nos en anacronismes del passat. Està claríssim que en aquesta edició 2008 no arribariem a posar a terme una revolució tan bèstia pel que fa a la dinàmica del Concurs, pero l'avenç organitzatiu de l'edició anterior va venir donat per un treball provinent ja del 2004, i per tant, s'hauria de començar a treballar per posar-ho a terme a curt-mig termini (2010 o 2012 allargant-ho molt)

Com començar a fer una taula de temps? De la mateixa manera que van sorgir les taules de puntuació. Taules que van sorgir del no-res (no debia semblar esperpèntic fa 50 anys valorar un castell amb 1965 punts?) i que s'han anat transformant i millorant al llarg del temps. No pretenguem clavar-ho a la primera. No pretenguem que tothom estigui satisfet (les colles sempre estiren cap a casa, amb això no les hi dono credibilitat) En una discussió recent sobre aquest tema, un company de colla hi va veure una possible problemàtica. El fet de dir a una colla que té 20 minuts per bastir un castell pot fer que aquesta colla es prengui al peu de la lletra el reglament i apuri els 20 minuts fins al límit (els necessiti o no) Això faria que la durada del Concurs ja estigués predeterminada i seria més un problema que una solució. Pero si pensem en el fet de que la colla que hagi utilitzat aquesta artimanya necessita desmontar el peu, llavors penso que la teoria s'enfonsa. Si les regles marquen que tens 20 minuts per montar el castell pero 25 minuts incloint peus desmontats, soluciones el problema (deixant per suposat que a partir del 2008 només podràs desmontar un peu per no passar ronda)

En tot aquest tema, hi veig pero un gran handicap, fora del Concurs. El reglament d'aquest esdeveniment sempre ha acabat extrapolant-se a les demés actuacions del calendari casteller, i en aquest sentit em costa veure que la limitació temporal a l'hora de bastir els castells fora del Concurs es pugui aplicar. Necessitarien totes les actuacions pantalles gegants amb el cronòmetre decreixent? O es crearia la figura del comissari (vestit adequadament) que cronòmetre en ma treu una tarjeta vermella a la colla infractora? O no s'aplica i santespasqües? No se. El que sí se és que hem de fer alguna cosa respecte la durada del Concurs i fins ara no hem sigut capaços de millorar sustancialment aquest aspecte. Les mesura dels 2 peus pot iniciar el camí, pero no ens alliberarà definitivament d'aquesta problemàtica. Per molt espectacle que s'hagi vist a baix, el principal pensament que té un espectador el dia en qüestió a les set de la tarda ja panteixant al sofà de casa seva és "CABRONS", "LA MARE QUE US VA ARRIBAR A PARIR" O similar.