Ja fa dies que ho parlo amb companys. És un fenòmen inexplicable. Un "hype" lamentable. D'aquells que podem emparentar amb els triunfitos, Ventdelplà o Nicolas Cage.
L'Orquestra Gira-sol arrassa allà on va. Arrassa perque potser et xifles per escoltar per enèssima vegada "aquella" versió d'"aquell" hit que tan tou et posava quan fumaves d'amagat, perque hi va la xica que ja fa dies que empaites (hi acostumen a anar la majoria de xiques empaitades de la contrada) o perque els cubates de garrafota et senten estupèndament pel cutis i el sistema biliar. O potser res de l'anterior. Els trobes bons i fins hi tot virtuosos amb els instruments corresponents, i per tant, no fa res anar-hi a veure'ls avui, demà, passat i l'altre amb una predisposició malaltissa. Com dirien aquells, ET FELICITO FILL.
I és que els pàjarus mira que toquen totes les tecles. Pels de la barretina, una mica de "Virolai" amanit amb el "Boig per tu" (seria el moment tontu de la nit en que les respectiva sempre se t'abraça) Si ens volem fotre a la butxaca als radioformuleros de pro, posem-li's "Chiquilla", i per acabar d'ampliar l'espectre i captar la complicitat dels més desperts musicalment, una mica de Madness i Kortatu (OJU!!!) És moment de profunda reflexió veure a la cantant amb aquell vestit de brillantets intentant moviments skatalítics. Pero no ens oblidem del gran moment de la nit. SEMPRE hi trobarem un grup d'agossarats i valents que faran el pilanet de rigor. És en aquests moments on l'alegria i companyonia ens embarga a tots i sota gestos de continguda emoció, molts podem dir i de fet diem: QUINA SORT SER CATALÀ I CASTELLER!!!
En definitiva, potser el problema no és l'orquestra en sí, si no l'entorn girasolero. Pero no ens enganyem. Tota orquestra, per definició, es dedica a versionar grans èxits, i tot gran èxit (ja molt explotat anteriorment) necessita versions imaginatives i ben tocades. Fons i forma que en aquest cas deixen molt que desitjar. Això i l'escandalosa parada/intermig de quasi 1 hora perque la festa acabi molt tard i poder fer honor al lema aquell de "fins que surti el Sol"...fins que el Sol acabi espantat de tants dracs màgics i belles Lolas.
L'Orquestra Gira-sol arrassa allà on va. Arrassa perque potser et xifles per escoltar per enèssima vegada "aquella" versió d'"aquell" hit que tan tou et posava quan fumaves d'amagat, perque hi va la xica que ja fa dies que empaites (hi acostumen a anar la majoria de xiques empaitades de la contrada) o perque els cubates de garrafota et senten estupèndament pel cutis i el sistema biliar. O potser res de l'anterior. Els trobes bons i fins hi tot virtuosos amb els instruments corresponents, i per tant, no fa res anar-hi a veure'ls avui, demà, passat i l'altre amb una predisposició malaltissa. Com dirien aquells, ET FELICITO FILL.
I és que els pàjarus mira que toquen totes les tecles. Pels de la barretina, una mica de "Virolai" amanit amb el "Boig per tu" (seria el moment tontu de la nit en que les respectiva sempre se t'abraça) Si ens volem fotre a la butxaca als radioformuleros de pro, posem-li's "Chiquilla", i per acabar d'ampliar l'espectre i captar la complicitat dels més desperts musicalment, una mica de Madness i Kortatu (OJU!!!) És moment de profunda reflexió veure a la cantant amb aquell vestit de brillantets intentant moviments skatalítics. Pero no ens oblidem del gran moment de la nit. SEMPRE hi trobarem un grup d'agossarats i valents que faran el pilanet de rigor. És en aquests moments on l'alegria i companyonia ens embarga a tots i sota gestos de continguda emoció, molts podem dir i de fet diem: QUINA SORT SER CATALÀ I CASTELLER!!!
En definitiva, potser el problema no és l'orquestra en sí, si no l'entorn girasolero. Pero no ens enganyem. Tota orquestra, per definició, es dedica a versionar grans èxits, i tot gran èxit (ja molt explotat anteriorment) necessita versions imaginatives i ben tocades. Fons i forma que en aquest cas deixen molt que desitjar. Això i l'escandalosa parada/intermig de quasi 1 hora perque la festa acabi molt tard i poder fer honor al lema aquell de "fins que surti el Sol"...fins que el Sol acabi espantat de tants dracs màgics i belles Lolas.
WAKA WAKA EH EH
Hola Eloi
A vegades les presses són males conselleres. T'has descuidat alguns clàssics. Sobretot el "livinonapreyer" que algu balla a pecho descubierto, o que dir-te dels inevitables "SKA-P" i el legalización, ...
Ja que parles de Kortatu no els perdono que em destrossin cada vegada que la canten el "Sarri, sarri". I ja posats podries haver comentat una mica aquesta cançó basada en fets reals. Busca una mica al Google, darrere el "sarri, sarri" hi ha una història molt curiosa.
una abraçada
Marc de sabadell
Tot i que en aquest cas corro el clar risc de sortir-ne escaldat, no em puc estar de donar-te la raó. Ja fa molts anys que vaig conèixer el fenòmen Girasol, especialment arrelat a l'Alt Camp, i per mi francament incomprensible.
Sempre he pensat que eren una orquestra de festa major de poble (que ningú s'ofengui), amb un repertori gens-gens urbà. Des d'aquesta perspectiva, resulta especialment preocupant que la seva arribada a Tarragona ciutat ha estat, sobretot, de la mà del públic casteller. Glups!