El superguerrer de l'espai que supera la força del superguerrer ho té clar:"El 3, nanos, el 3. És el que em dóna el poder"
Per poder el que vam mostrar ahir a la nostrissíssima Plaça de les Cols. Poder de convocatòria amb més camises que qualsevol altre dia en molts anys, poder de seducció a l'hora d'arreplegar gent per acabar d'arrodonir la pinya, poder d'execució en els 3 castells, i poder absolutista refrendant la supremacia dintre el panorama tarragoní.
Són molts els moments, frases i imatges a rememorar.
Primer, l'intent de la Jove, on es va constatar aquest mal endèmic que pateix la nostra estimada colla de la camisa lila: matalasseritis. Que sortissin d'aquest castell em va transportar a la primera ronda de la Santa Tecla passada on van anar del mateix pal. O sigui, havien de fer-lo abans que naltros... I la meva sorpresa dabant el fluixíssim intent, amb molt pocs galons al castell que donessin una mica de serenor...
Després, el nostre castell estrella, correcte en la pujada i agònic en la descarregada. Molts ho sabeu, pero pels que hereu sota, us informo que al folre va haver-hi moments de pànic i vam fer servir expressions poc amables. Pero buenu, hem trencat una altra barrera. Aquesta jovenalla que ens espitja i que és la clau del subidon matalasser de l'últim any, té aturador?
I el millor de tot, entre el nostre 4d8 i el final de l'actuació de les altres, totalment relaxats i riallers... Aquella hora aprox. ha sigut el millor moment casteller des que porto la camisa a ratlles. Molts em comentaven, que a part de l'èxit pròpiament dit, estaven d'aquella manera perque haviem tornat a la Jove la clatellada del 3d8 descarregat al 1990 (18 ANYS LADIES AND GENTLEMEN) Estem reescribint la història castellera de la ciutat, aquella mateixa història que va protagonitzar la Jove a meitats dels 90 pero que no van saber gestionar, com s'ha demostrat al llarg dels anys? ULL!!!
Una frase que defineix potser la nostra colla i el que representa St Magí i aquesta fita històrica, me la va dir el Quico: "Fa 44 St. Magí's que faig castells i ja pensava que això no ho podia fer mai. No us imagineu les ganes que tenia" Sí que ens ho imaginem. Felicitas a tu i a tots. Me'n vaig uns dies a la fresca. Per Sta. Rosalia hi tornem, PER NO PARAR!!!
PD: el Roger va insinuar-me un "change" com a divertimento. Era l'eufòria... o de veritat que puc profanar el teu blog???
Els matalassers van serrar les dents i van fer castells amb voluntat, força i patiment, deixant de banda gràcils execucions de castells hieràtics, com sempre pot semblar que planta la Jove.....
La frase en questió, agafada al vol,i potser no exacta, té una antiguitat de 13 anys, quan els Xiquets despertavem i començavem aquest llarg camí dels castells folrats i erem capaços de descarregar tres castells amb serenor.
Ara, passat aquest temps ens trobem enlairant encara més el nostre nivell i la nostra voluntat de creixer, només hi ha una cosa que no hem canviat; continuem serrant les dents i fem castells amb voluntat, força i patiment,com sempre, com ho sabem fer,....
Salut per tots i a continuar treballant
Manel
Ja els hi hem tornat el Sant Magí del 1990.
Jordi
...multiplicat per quatre!! però, amb aixó no en tenim prou oi que no?? ara cal rematar la jugada,suposo que ho tenim clar oi canalla?.
xiquets som l'òstia, ENHORABONA!!!. jo esque encara babejo quan veig aquella preciositat de tres amb la catedral de fons aiiiii que gran!
AMUNT XIQUETS.
lEYRE
eloi, evidentment q es el vegeta amb la M del monstre bu
vegeta, indiscutiblement !!!!
joan
Hauries de fer una nova entrada amb fotos del Bola de Drac, i anem jugant a veure si encertem qui és, pero aquest es clarament en Vegeta!!!
Mercadona.