NO NOMÉS DE RATLLES VIU EL MATALASSER

Pel que sé, aneu a un poble anomenat Magherafelt que pertany al districte del qual és capital que pertany al comtat de Derry que està a la regió de l'Ulster dintre de l'illa que per uns és Irlanda i per altres és Eire, pero aquest últim és el nom en gaèlic, i si ens posem a parlar en gaèlic "Tá dul chun bheith ina hullabaloo nach bhfuil a fhios sa nuair metio" (que com ja haureu adivinat, vol dir "Se va a haver un follon que no sabe ni donde sa metío" )

De Magherafelt us puc explicar el que he trobat per la whiskypedia, perque com us podeu imaginar, no hi he estat mai. Està a prop del llac més gran de l'illa. Aquest llac és el Lough Neagh, i sé que molts el confondreu amb l'escocés Llac Ness, sobretot depenent de l'estat etílic i conseqüentment de la quantitat d'éssers mitològics que veieu emergir de les seves aigües. El poble està a mig camí de Belfast i Derry, i per tant, és lluny de totes 2 ciutats. Tampoc és un punt a favor. A part de que el nom és raro raro. Important serà de que marxeu tots sabent com es pronuncia això, perquè "es de saber idiomas". És així: MÀZRAFELT. Podeu practicar davant el mirall perque igual d'important és com moveu la boca mentre dieu aquest sorprenent nom. Tant sorprenent com que us trobareu pubs i demés establiments on hi serveixen TOT TIPUS DE BEGUDES. Tingueu-ho clar. Ho dic perque a un amic meu li han dit que "hem de beure Guinness" Davant d'un consell tan colpidor com folklòric, només sento admiració pels que s'atreviran amb la Coca-Cola o altra tipus/marca de cervesa. Jo mateix sóc molt (MOLT) de Guinness, pero encara sóc més (MOLT MÉS) de Murphy's, en la seva insuperable versió Irish Red.


                                                         He dit Irish red? Maureen O'Hara

Històricament, sembla que no ha nascut ningú prou important internacionalment en aquest bon poble. A prop, però, sí que va néixer un premi Nobel de Literatura del qual segur tots tenim llibres a casa: parlo del poeta Seamus Heaney. A part de comtes i barons d'èpoques passades, es clar. El més famós és el Baró Harkonnen, pero aquí també tenen els seus orígens el senescal de Minas Tirith i el Rei Boig Aerys Targaryen. El que sí que sembla, és que aquesta zona va ser un dels principals focus de colonització per part dels britànics durant el segle XVII en el procés anomenat The Plantation of Ulster, i per tant, molta implantació del protestantisme. Un niu d'unionistes, vamos. Si veieu els de l'Ordre d'Orange fent el canelo, tireu-li's unes quantes burilles de part meva. De fet, pel centre de la ciutat s'hi van produir abans de l'Acord de Divendres Sant diversos atemptats amb cotxes-bomba amb un total d'11 víctimes mortals entre catòlic i protestants. També va quedar totàlment destruida l'estació d'autobusos, o sigui que no us feu il·lusions per poder agafar els cotxes de línia i fer turisme per les rodalies.

I qué més us puc dir... Que us ho passeu estupendissíssimament bé. Recordeu que anem a fer castells. Que diuen que els de l'equip de rugbi tenen unes ganes bojes per saber com paius i paies normalots i normalotes fan coses tan espectaculars. Que volen experimentar amb el tema. Ja sabeu. Folres i folres i més folres. Només procureu que no us girin les pinyes com si fossin melés, i ja ho tindreu guanyat. Porteu-me algun souvenir, i al meu nen també, que espero hagi sortit ja, i com no, a la seva sofrida mare, i la Nora també voldrà algo, que té l'edat i agafarà gelos... SLÁINTE


                                                  dieta equilibrada per l'operació bikini mmmmmm

PD: a dalt l'avió, feu com si no us interessés quan l'hostessa fa lo del xaleco i les portes d'emergència. Com si viatjessiu de tota la vida.