El Pauet suspira i apura el contingut de la tercera copa d'anís del matí. Necessita anar ben calent d'orelles a la seva primera actuació de la temporada. La colla en porta 10 pero ell no tenia esma d'anar-hi... fins que l'insistència d'uns quants i algun soparet per arreglar el món, han vençut les seves resistències. Desde que la colla (i la majoria de colles) porten propaganda a la santa immaculada camisa que ell vesteix amb orgull (I AMB IL·LUSIÓ) desde ben jove, ell va abdicar com a casteller, dedicant els caps de setmana a arreglar la parcel·la familiar, tot esperant l'enfonsament del món casteller degut a l'entrada agressiva del capital. S'apropa l'hora de que el passin a buscar i potser que pari. No demanarà una altra copa. Sap que avui serà el centre d'atenció desde la seva famosa intervenció en aquella moguda assamblea de fa 5 anys. I es distreu mirant (de dalt a baix) a la Mamassa. L'explosiva cambrera vinguda de Kinshasa que ja fa un temps treballa al local i ha ajudat a revitalitzar el bar. Una Mamassa, per cert, que porta el nen a l'altre colla de la ciutat. QUI LA VA PARIR... Doncs ara la Mamassa té una petita discussió amb un altre client, el Calixto. Aquest fa temps que la burxa anant-li al darrere i l'exuberant cambrera res de res. Avui el Calixto s'ha presentat amb un exemplar de "Tintin al Congo" i passa les pàgines tot mirant-la de reüll. Ell, tot un expert en còmics, que el més semblant que ha tingut mai a les mans és el Pronto que la seva dona deixa damunt de la taula de la cuina... Un client exemplar, aquest Calixto... Bé, al que anàvem. El Pauet ha quedat amb els germans Virgili, i ja hi serem quan vegin que porta la camisa de tota la vida sense cap ultratjant inscripció publicitària.
L'Abdelkader Girol està més nerviós que mai. Maleït el dia que va acceptar el càrrec de "vocal de vestuari i imatge" en aquesta colla de malparits indisciplinats. No hi ha hagut actuació enguany en que no ha aparegut algú amb una camisa "vella". El dia que no són les indispensables bessonetes Vargas amb la camisa de Panaderías Trullenque (la de fa 2 anys) i la tradicionalíssima excusa de sa mare de que las niñas se la han manchado de allioli (señora, las 2 a la ves? Las camisas no sirven de estovallas!) , és el cabronàs de l'Anselmu amb una camisa d'elaboració pròpia amb inscripció a l'esquena tal com "ESPAI RESERVAT PER PUBLICITAT PEL MILLOR POSTOR". I la de camises amb propagandes d'altres anys que ha hagut de retirar... Està fent més de policia que altra cosa. Pero avui l'Abdel se les veurà amb el Pauet, que ha aparegut després de 5 anys amb la seva impoluta camisa (qui no recorda l'assamblea amb la mítica proclama "AQUESTA CAMISA ÉS VERGE I VERGE ACABARÀ") i si no en tenia prou, tenen l'honor de rebre l'inesperada visita del Dr. Andreu. Déu meu. Desde l'espectacle del pilar de 6 de l'any passat, que no apareixia per la colla. "Les pastilles del Dr. Andreu" va tombar el dret a tamteig de Panaderías Trullenque i és l'sponsor de la colla desde fa 2 anys. Pero sembla ser que aquell feliç espadat va marcar el punt d'inflexió de la confiança que tenia en la colla el famós metge que fa expectorar a l'instant. Pero bé, quan acabi de repartir els nous mocadors amb el logo del puticlub "Smoking Ladies", s'hi posarà. Virgili&Virgili segur que sabran com enfocar el tema.
L'Angelina ha acabat el rostit i comença a tallar els plàtans per la macedònia. Els diumenges no hi ha mai minyona a casa del Dr. Andreu per exprés desig de la mestressa. Li entra una trucada al mòbil. És l'Abdel. El jove d'origen moro (perdó, magrebí) que la satisfà sexualment a l'hotel parador mentre el seu marit es deleix per les probetes i els vasos de precipitació. Contesta i sent la seva veu alterada: "Ens has d'ajudar!" Sent com s'obre la porta de casa i un caminar feixuc i abatut. Al cap de 10 segons el sofà de la biblioteca es desinfla sota el gens despreciable cos del Bonaventura Andreu. Ai! Vaticina ella. Quan entra a la biblioteca, el seu marit s'està passant els dits pel cargolat i engominat bigoti tot observant la fotografia que tan ha detestat els últims mesos. L'instantània agafa l'històric moment en que la colla de la qual sempre ha sigut fervent seguidor i sponsoritza amb orgull (o no tant), carrega el pilar de 6 que decanta el derby local de la passada festa major. Passa que el segon es va canviar la seva camisa xopa de suor per una altra sense propaganda, el terç i el quart són cunyats del famós forner Trullenque i l'ocasió era magnífica per donar el cop, i les 2 nenes porten tantes cintetes a la camisa que fan absolútament il·legible el seu nom. Allò va provocar un bon terrabastall entre la directiva i ell, que es va apaivagar amb les arts disuassòries de la senyora Angelina. Pero ara és diferent. No hi ha res a fer. Avui, el doctor ha vist com es tornaven a produir actes de sabotatje contra el seu bon nom i ho té clar. Ahir va sentir que els armats del Gremi de Marejants volen canviar tota la indumentària i potser una trucada al Capità Manàies ara pot ser de lo més disuassòria.
La Mamassa i el seu fill Biyombo estan mirant la Processó del Sant Enterrament des del balcó de casa. Veuen els armats del Gremi de Marejants passant relluents per sota casa. Es disposen a saludar a l'arquebisbe. Reconeix al Calixto movent el penó amb les sigles SPQR i a sota una llampant propaganda dels comprimits més famosos del país. El canonge, ruboritzat, els fa un gest amb la ma, foragitant-los. Al Biyombo li encanta tot el relacionat amb la Setmana Santa menys una cosa. El so dels tambors. Un africà amb pànic als tambors... Mira la processó amb uns auriculars a l'orella. Está escoltant el nou disc dels menorquins Antònia Font. Ara sona una tema que diu així: "Totet ses coses modernes, totet ses coses modernes, han esperat molt. Totet ses coses modernes, totet ses coses modernes, s'han enfadat molt"
Estaves inspirat Eloiet... m'ha agradat!