NO NOMÉS DE RATLLES VIU EL MATALASSER

Atenció. Aquest escrit conté spoilers de la trilogia aquesta del Larsson. Pels no iniciats en la terminologia, un spoiler és qualsevol indicació o pista que reveli punts fonamentals de la trama i que impediran un gaudi de la lectura posterior o t'alliberarà del suplici (segons els punts de vista) En definitiva, sóc conscient que aquest post és una tocada d'ous i desconsideració total cap als potencials lectors de la trilogia, pero no puc analitzar a la xati sense referir-me a determinats fets cabdals de la seva història. Marxa o puteja't per sempre

Deixant de banda la qualitat literària de l'assumpte (Larsson intenta bolañejar d'una manera bastant impresentable, afirmo) cal remarcar que aquest senyor nòrdic s'ha treballat alguns personatjes d'una manera gens despreciable. A vere. Tots tenim clar que són uns llibres per les masses i no estem parlant d"El lobo estepario" ni del "Libro del desasosiego", p.e., i que si una cosa sembla clara, és que així en termes generals, hiperventes no és sinònim de qualitat, precisament. Pero per aquest motiu, la creació de tals personatges, més de còmic o cinematogràfics que literaris, doncs és una molt bona notícia. Sí. Estic parlant de la Lisbeth Salander i aquell angelet amb sobredosi d'àcid acetil salicílic anomenat Ronald Niederman.

El gegant ros no té gaire més història que el personatge grotesc en sí. Anem a la xica, doncs. Xica l'existència i característiques de la qual són totalment inverossímil, i per tant, més atractiva si cap.

LISBETH SALANDER I L'ESTÈTICA
Diguem-n'he que és la part d'ella més creïble, i per contradictori que pugui semblar, més normaleta i/o esperada. A algú li impacta el fet de que vagi totalment tatuada, foradada per infinitat de peces metàliques, i que barreji estètica punk en el seu maquillatje i abillament? Qui així ho pensi... que continui visionant "Ally McBeal". Val a dir que quan vaig veure les primeres fotos del film, vaig començar a sospitar, ja que la vèia massa tia bona, pero a la peli dona el pego. Sí. Molt punki.

LISBETH I LA PIRATERIA INFORMÀTICA
Una superhacker amb poders infiltratoris il·limitats. Totalment inverosímil el fet que pugui potinejar amb una eficàcia escandalosa ordinadors de la policia, premsa i grans magnats de la indústria. Aquests són tractats com tontus del cul pel que fa a la informàtica. Tinc el convenciment de que si l'autor hagués apretat una micona més, la Salander s'hagués pogut quedar per a ella soleta mitjançant complexos moviments fiduciaris tots els diners de l'Erari Públic o gravar amb alta qualitat de so la conversa a Perpinyà entre Carod i Josu Ternera (& others)

LISBETH I EL SEXE
Fem-la més morbosa. Li va tan el peix com la carn. Evidenment, el que interessa és que la bomba xineta amb qui practica assíduament estigui com una tarrineta de gelat de préssec amb formatge. I posem-li una mica de làtex, també... Irresistiiiiible. Donat el seu físic poc apropiat al ligueteo, quèvoleuqueusdigui... A més, la Salander és totalment insaciable. Li van nois caribencs imberbes i madurs casats amb profunds remordiments de consciència. I dies després que la violin "espelusnantment", la tia es llença als braços de l'irresistible Mikael Blomqvist (pronunciïs Blumkfist) Què passa amb aquest paiu? Si us fixeu, se'l volen follar i de fet se'l folla tota escandinava que passa a mig metre seu. VAAAAA PAREULOOOOO.

LISBETH I EL MÓN
Un drama de proporcions bíbliques, pel que ha hagut de passar. Sóc conscient de que estic analitzant ficció i la ficció té uns límits difusos. Pero les aptituts intelectuals intactes de la Salander després d'estar-se nosequants anys lligada en un quarto d'aillament en un manicomi, drogada, sense menjar, maltractada.... nose. Ciència ficció? Per no parlar de les aptituts paranormals... Les seves batusses victorioses amb els esbirros del Moto Club Svaveljö o el moments KillBill: quan consegueix desenterrar-se ella soleta o sobreviu a un tret al cap... Amic Stieg (D.E.P.) m'ha faltat el famós cop de la tècnica dels 5 punts.


Txecs, no penseu pero que no m'ho he passat bé llegint la trilogia. És un bestseller que se surt de la típica i cansina temàtica mitjeval-eclesiàstica-misteriosa. Amb temes actuals i moderns. Hi ha una mica de despreci cap a la existència humana. Això sí. Maltractament. La majoria les passa bastant putes. Tot el dia bevent cafè, sense dormir, amagant-se... Hi ha un HAPPY END (JAJAJAJA, M'ENCANTA FER AIXÒ) totalment inexplicable si analitzem tota la maldat de l'obra. Pero el que dèia... PUR CÒMIC.

PD1: on cullons està la germaneta bessona?
PD2: Paolo Roberto és real. Té un conegut gimnàs de boxa i campa per Estocolm. Apareixerà en la segona pel·lícula.
PD3: la peli em va sorprendre. No m'esperava una adaptació tan aproximada.
PD4: friso per veure en carn i ossos al gegant ros. Me l'imagino amb la cara de Chygrynskiy. Manies meves.