
Sembla que quan vaig llegir per primera vegada a aquest autor, ho vaig encertar de ple amb "Em dic Vermell" Una novel·la històrica ambientada a l'Istanbul del segle XVI on un retrat prohibit per la llei i encomanat secretament pel sultà desencadena en una sèrie de fets, que són el nucli central de l'obra. L'autor, amb el mètode de múltiples narradors (moltes vegades anònims, moltes vegades una vegada passats els successos) crea un trencaclosques minuciós on hi té cabuda la intriga, l'amor, el luxe, la misèria, la decadència present, l'esplendorós passat, ortodòxia versus heterodòxia, la reflexió filosòfica, les llegendes mitològiques... I el més important, com està escrit, moltes vegades més important que els que ens vol explicar. Pamuk ens endinsa en aquella època, i en els carrers i la cort d'Istanbul. I tot ens porta a una història d'amor marcada per la por, els dubtes i la sombra del fracàs. Una novel·la fantàstica.
Una altra novel·la que he llegit d'aquest autor és "Neu", on un home fa una visita a la seva ciutat natal, Kars, i al seu amor platònic d`èpoques pretèrites. Ciutat provinciana i fronterera amb Armènia, on hi ha una onada de suïcidis de dones per la prohibició de portar el vel islàmic (tema de rabiosa actualitat a Turquia) Aquesta novel·la ens mostra en definitiva el perill de l'islamització del país i les tensions que això comporta. El protagonista ens fa partíceps del seu aïllament i els perills que viu durant aquests dies on una tormenta de neu fa que la ciutat no tingui cap contacte amb l'exterior. En definitiva, un escriptor totalment recomanable. Per mi és SEN-SA-CIO-NAL. ORHAN PAMUK.
I no. No he parlat de castells. Un KIT-KAT. No només de ratlles viu el matalasser. Relaxem-nos després de la tormenta de dissabte (ja m'enteneu)
(0) Comments